El Club de Tennis Sabadell celebrarà eleccions per primera vegada a la seva història el pròxim 7 d’abril. S’han presentant tres candidats. Manel Giménez (64 anys i 46 de soci) ja sap el que significa ser president de l’entitat. Ho va ser entre el 2008 i 2015 i ara vol tornar.
Per què? Sincerament, no tenia cap mena d’intenció de fer-ho i complicar-me la vida. Ara, com a prejubilat, em tocava gaudir dels amics i companys i tenir una certa tranquil·litat. Però un grup de persones del club, i fins i tot membres de l’actual junta, em van comentar que volien fer una candidatura alternativa. És evident que existia una clara escissió, amb enfrontaments dins de la mateixa directiva. ‘Sembla que hi ha marro’, m’asseguraven. I em van convèncer perquè fos el cap visible. També m’atrau la idea de participar en les primeres eleccions de la història de l’entitat. Això significa que alguna cosa està canviant a l’entitat.
El concepte transparència és gairebé la base del seu programa. No n’hi ha ara? Gens. Pensem que és vital recuperar la transparència que s’ha perdut els últims anys. El soci mereix estar informat i això no passa. Un exemple: en el 2021 la inversió més gran que va fer el Club de Tennis va ser el restaurant. Sembla que va comprar tota la maquinària a l’antic restaurador. Dic sembla perquè la resposta a l’Assemblea no va ser gens clara. El club assegura que està tot liquidat i l’antic restaurador, en canvi, ens diu que té pagaments pendents. Aquesta manca de comunicació ens preocupa moltíssim. No hi ha res pitjor en una entitat esportiva i social que la manca d’informació. Ara s’han gastat molts diners en les plaques fotovoltaiques quan fa dos anys ja es tenien, però es van espatllar per manca de manteniment. No sabem què han costat les noves. És un model de gestió que volem canviar.
‘Farem les pistes de pàdel’. És també un retret a l’actual junta? Des de fa quatre anys que sentim que el projecte està a punt de fer-se i les pistes no hi són. Ni sabem si la concessió dels terrenys per part de l’Ajuntament és una realitat.
Aquesta seria la primera gran inversió en cas de guanyar? Les pistes són molt necessàries perquè el Club de Tennis sigui un punt de referència del pàdel, un esport que té una gran acceptació a la ciutat segons va publicar el Diari de Sabadell en un reportatge recentment. La idea és fer-ne cinc o sis i intentar cobrir-ne tres com a mínim. També caldria invertir en les diferents Escoles de l’entitat. Ara mateix no tenim cap jove entre 18 i 30 anys jugant a cap pista de tennis o pàdel. Ells són el futur i cal cuidar-los. En la nostra candidatura tenim persones de totes les edats que aportaran moltes idees.
El Club presumeix d’una bona situació econòmica i vostès parlen d’excés de tresoreria. Què farien? El resum és que en tres anys i mig no s’ha invertit ni un euro i en els últims sis mesos, amb la previsió d’eleccions, s’han tornat boixos. Han tirat la casa per la finestra. Tenim un excés de tresoreria d’1,8 milions que em sembla una aberració quan no s’ha invertit en instal·lacions, manteniment o reparacions.
És necessària la quota equitativa que volen instaurar? Som un club social i esportiu sense ànim de lucre. La quota actual supera els 100 euros, un topall que es va dir que mai se superaria. Aquest any no s’han apujat les quotes en una mesura electoralista en majúscules. En canvi, es van apujar un 2% en plena davallada de socis i un IPC negatiu.
Fa èmfasi a millorar les relacions amb la ciutat. Sí, és una qüestió que vam potenciar moltíssim en la meva etapa, amb l’Ajuntament, entitats, clubs… Anàvem a tots els actes culturals, esportius o socials. Això també s’ha perdut. No ens podem mirar el melic i que ens tornin a etiquetar d’elitistes. No tenim representació a cap Federació. Cal ser-hi perquè som un club molt potent a Catalunya i l’estat.
En l’àmbit esportiu, quin projecte té? Confiar en la pedrera sense fitxar? El Club de Tennis sempre ha confiat en la gent de casa i volem potenciar-ho encara més. No pot ser que monitors d’aquí marxin a Terrassa. Es tracta de donar suport i estar al peu del canó. I potser si cal invertir una mica per tenir els dos primers equips a la màxima categoria, cal fer-ho, sobretot quan tenim diners a la caixa. Tampoc puc entendre que no s’organitzés l’Open BBVA per manca de patrocinador. No m’ho podia creure.
Quin és l’objectiu del Pla Director que proposen? El 2008 ja el vam fer. És una visió de futur per a quatre o sis anys. Ens hem compromès a fer-ho en sis mesos després d’analitzar les diferents àrees. Hem estat 4 anys sense Pla Director.
Anuncien ‘millores immediates’ en 48/72 hores. Què vol dir? Es tracta d’establir un protocol àgil per atendre possibles problemes de manteniment o el que sigui i respondre amb rapidesa. Volem crear una línia directa amb el soci i fomentar també la implicació dels treballadors. Penso que tenim una gran plantilla i només cal recordar que els nostres operaris de pista van ser cridats per cuidar les pistes de terra batuda de l’Open de Madrid al seu moment. Però també necessiten una motivació per millorar alguns detalls.
Quin seria el seu missatge perquè el votin el 7 d’abril? Penso que l’entitat està travessant per un problema seriós, de greu escissió. Nosaltres oferim estabilitat, tranquil·litat i, sobretot, transparència. Tenim un equip professional excel·lent. A més, tenim una sort: encara que ho féssim molt malament, l’entitat funcionaria. El nostre desig és guanyar i que d’aquí a 4 anys no hi hagi eleccions perquè el soci està content i tot ha funcionat molt bé.
