[Per Josep Mercadé, periodista]
Marcar perfil és un costum cada cop més arrelat en política. Ho veiem a totes bandes, tant a la dreta com a l’esquerra. Però aquesta acció té una connotació més aviat negativa. Es considera que es vol fer veure allò que un no és. Per tant, un cert engany. Però no hauria de ser així, tot i que en el teatre de la política sovint veiem patètiques representacions que no fan més que generar desconfiança entre els ciutadans.
Tenir un perfil propi permet diferenciar-se del contrincant. Ara que les formacions polítiques comencen a escalfar motors de cara a les municipals, assistim al procés de marcar diferències. A Sabadell, i a moltes altres ciutats, ja ha començat la cursa. És el moment d’escollir el cap de llista que serà el que marqui aquest perfil que l’ha de diferenciar de la resta. No s’hi valen coincidències que puguin demostrar que, d’alguna manera, estem remant cap a un mateix horitzó.
És una llàstima que es malmetin així tantes possibilitats d’arribar a una entesa. Reconec que a Sabadell aquest mandat hauria pogut ser més complicat. Al final s’ha aconseguit una majoria que, amb encert o sense, ha tirat endavant algunes iniciatives. La via dels pactes no és la més fàcil ni la que dona més rendibilitat política, però sí que possibilita desbloquejar temes.
Si pugem un graó i anem al govern de la Generalitat, això de marcar perfil passa cada dia. Les discrepàncies entre els dos socis de govern (ERC i Junts) cada cop es fan més evidents i s’admeten apostes sobre si acabaran o no plegats abans de les eleccions municipals. Aquest esforç per marcar diferències està provocant situacions tan incomprensibles com el desacord de Junts respecte al document signat sobre el català a les escoles amb formacions polítiques no independentistes.
Si anem a la política nacional, allà el perfil el marca gairebé tothom, des del president del govern fins a la ultradreta. En la conjuntura actual, sortint d’una pandèmia i enmig d’una guerra aquí al costat, tothom sembla voler-se diferenciar de tothom. I la ciutadania cada cop més cremada a causa de l’empobriment provocat per l’alça dels preus, sobretot de l’energia, que està posant en lluita a molts sectors.
Sembla, doncs, que davant d’una situació com la que estem vivint, les posicions haurien de ser més coincidents. Però no, es repeteixen els mateixos esquemes vistos durant la pandèmia. És cert, tots podran dir que són diferents dels altres gràcies a marcar perfil, sense adonar-se que estan provocant un allunyament progressiu de la ciutadania.
