[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Llegeixo al Diari de Sabadell del març del 2022 que hi ha 16 escoles amb cobertes amb amiant. Ostres, ostres! L’ús d’uralites com a cobertes de les escoles ja és molt cutre. Però és que, a més, és perillós, molt perillós. Les uralites es fabricaven amb amiant. De fet, a l’estació de Cerdanyola de la Renfe encara es pot veure que, fins i tot, ho anunciaven. Però fa molts, molts anys que saben que l’amiant és cancerigen. I també sabem que al cap de 35 anys es comencen a desfer i deixen anar amiant per tot arreu. Atenent que quasi totes les escoles són d’abans del 1987, us podeu imaginar el problema. Es diu que per posar fi al problema calen 6 milions d’euros.
Però sento un rau-rau interior. De què em sona tot això? I faig “buscar dins de documents” a la carpeta Diari de Sabadell del meu ordinador. Poso “uralita” i em surt, oh, sorpresa, un article de l’octubre del 2017 en aquest mateix diari on deia el següent: “Hi havia 18 escoles i 4 instituts amb cobertes amb uralita. La notícia és que als darrers mesos tenim quatre escoles menys. Dedueixo que hi ha 14 escoles i 4 instituts amb uralita. Crec que hi ha urgències i urgències. L’ajuntament hauria de reclamar un pla per treure les uralites dels llocs on hi ha nens. Si la Generalitat ho fa de forma tan lenta, potser que la nostra Casa del Comú ho faci ja i passi la factura any a any a la Generalitat”. Quedo garratibat. Vivim en una societat amb memòria de peix. I quan algú mira enrere veiem que hi ha anuncis i anuncis de projectes que després no es tiren endavant, i el que és pitjor, ningú ho recorda i ningú no ho reclama.
Ostres, escrivia que n’hi hauria 14 i veig que ara n’hi ha 16. Alguna cosa no quadra. Però des del 2017 fins ara no s’han tret les uralites de cap escola més?
Podríem aprofitar aquest estiu per eliminar-les totes. Per cert, a l’escola Marcet hi ha una coberta de plàstic a l’entrada que té més sutge que una xemeneia del tèxtil.
En el mateix article també parlava de les conduccions d’aigua potable amb uralita de CASSA. Hi havia l’any 2017 407 quilòmetres de conduccions amb uralita, que és altament contaminant, ni més ni menys que de l’aigua que consumim. Em fa por preguntar quants quilòmetres de conduccions queden. Arreglar-ho costava 64 milions d’euros. A l’espera de la fatal notícia, proposo augmentar una mica el rebut i acabar-ho ja. Pensar que podem ingerir aminat amb l’aigua m’esgarrifa. En fi, soc en general optimista sobre l’evolució de la humanitat, però hi ha moments en què penso que no avancem. A veure, treure l’amiant de les escoles és una prioritat absoluta. Què hi ha més prioritari que la salut dels nens i nenes?
