[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
La Suu acaba de publicar el seu nou disc, Karaoke, el qual tanca amb una versió d’Enamorado de la moda juvenil de Radio Futura. Aquesta cançó del 1980, considerada el primer gran hit de la movida madrilenya, és una oda al consum. Certament, avui dia, ens sobtaria que un grup jove compongués una obra inspirada en un dia de rebaixes. Aquella il·lusió per les petites coses que desprenia tota una generació, la qual intuïa, davant seu, un futur en què pràcticament tot anava a més, contrasta amb la resignació dels joves actuals, els quals afronten unes expectatives d’estancament.
A la primera volta de les eleccions franceses, els joves han votat clarament per Mélènchon; un vot contra el sistema i que denota un gran descontentament. De fet, una de les incògnites de la segona volta és on aniran a parar aquests vots. En joc, el futur de la UE. El concepte estrella de la campanya és el poder adquisitiu, la principal preocupació dels francesos. A Espanya, sempre m’ha sorprès que aquest no sigui un element rellevant quan hi ha comicis.
Per analitzar el poder adquisitiu d’un país, s’acostuma a treballar amb el PIB per càpita calculat amb paritat del poder adquisitiu. Si el PIB per càpita és, a grans trets, el resultat de dividir la producció anual d’un territori pel seu nombre d’habitants, la ponderació per PPA té en compte el nivell de preus. Per exemple, no es pot comprar la mateixa quantitat de béns i serveis amb 1.000 euros a Grècia que a Dinamarca.
Mesurat en aquests termes, el poder adquisitiu a Espanya va assolir el seu màxim relatiu l’any 2007, amb una xifra de 103 respecte a la mitjana de la UE (base 100). El 2010, arran de la crisi, ja vam baixar a un 96. I el 2019, darrer any de normalitat, fins a un 91, per sota de països com Xipre, República Txeca o Malta. La Covid i la dependència del turisme de l’economia espanyola van enfonsar l’indicador fins a un 84 el 2020. Un drama.
Cada vegada sembla més clar que, com fa anys que adverteix el professor Niño Becerra, el 2008 es va trencar alguna cosa que no s’ha recosit. Al seu darrer llibre, descriu un futur proper en què gran part de la població viurà d’una renda bàsica, fumant marihuana i consumint oci gratuït. Em temo que una cançó inspirada en aquesta nova realitat s’assemblaria més a les dels Sex Pistols que no a la de Radio Futura.
