[Per Albert Garcia Pujol, llicenciat en ciències econòmiques]
Imatge de Mario Sánchez Prada “Helsiki, Finland 2014” (CC by SA 2.0).
S’acaba de publicar l’Informe de la Felicitat al Món 2022, promogut per la Xarxa de Solucions al Desenvolupament Sostenible (SDSN) i el Centre pel Desenvolupament Sostenible (CSD) de la Universitat de Columbia, dirigits per l’economista Jeffrey Sachs. La publicació, que es va començar a publicar l’any 2012, celebra el seu desè aniversari. Aquest informe anual va néixer sota el paraigües de la Resolució 65/309 de l’Assemblea General de les Nacions Unides adoptada l’any 2011 amb el títol «La felicitat: una aproximació holística al desenvolupament». L’informe ha aparegut puntualment cada any al voltant del dia 20 de març, proclamat l’any 2012 per les Nacions Unides Dia Internacional de la Felicitat.
Es pot acceptar que el títol d’aquestes notes, inclús el seu tema, té un punt de provocació, es pot pensar que els economistes ho compten tot, ara també la felicitat. Però sota aquesta aparença que pot semblar una mica frívola s’hi amaga una realitat més profunda. L’anàlisi de la felicitat al món és un esforç tossut i continuat d’un sector del món de l’economia per eixamplar el seu objecte d’estudi i per fer més ample i complex el seu terreny d’actuació. Es tracta de desacoblar la idea, molt àmpliament difosa, que el benestar està unívocament lligat a la producció material de béns i serveis que es compren i es venen en un mercat i, en última instància, a la utilitat produïda pel consum d’aquests béns i serveis.
No és un tema menor. Un aspecte important d’aquest esforç transformador de la visió de què és l’economia se centra en el tema de les mètriques. En aquest sentit, val la pena recordar que l’any 2008, just abans d´esclatar la Gran Recessió, a iniciativa del llavors president francès Nicolas Sarkozy, es va constituir, en el context de la Unió Europea, la Comissió pel Mesurament del Comportament Econòmic i del Progrés Social (CMESPS, per les sigles en anglès) amb l’objectiu, precisament, de definir mètriques que superessin les estretors del producte interior brut (PIB) en la representació numèrica del progrés econòmic i social. La CMEPSP estava integrada per un important nombre d’economistes que cobrien un ampli ventall d’especialitats, assessorats per Amartya Sen, coordinats per Jean-Paul Fitoussi i presidits per Joseph Stiglitz. Els seus treballs es van organitzar al voltant de tres temes: 1. Els problemes del PIB i la proposta de millores; 2. Les mètriques per a la sostenibilitat; i 3. Les mètriques per al benestar.
És en aquest tercer tema que cal inscriure l’Informe sobre la Felicitat al Món, el qual desenvolupa, sobre la base de les dades recollides per les enquestes mundials realitzades per Gallup, el treball d’avaluació del benestar subjectiu. El benestar subjectiu incorpora tres tipus d’informació: l’avaluació del que es pensa de la pròpia vida, les emocions positives i les emocions negatives. Tots aquests aspectes del benestar subjectiu estan recollits a la guia de l’OCDE de l’any 2013 sobre el tema en qüestió.
Imatge de Michael Ranzau “Finland, 1017” (CC by SA 2.0).
El nucli de l’informe anual és l’autoavaluació de la pròpia vida. A cada persona enquestada se li demana que respongui la pregunta: com valora vostè la seva vida en conjunt? Per ajudar a sistematitzar l’anàlisi, la resposta que ha de donar cada persona enquestada és un sol número del 0 al 10, d’una escala imaginària, dita escala de Cantril, on el 0 és el valor per a la pitjor vida imaginable i el 10 és el valor per a la millor vida que s’estimi possible. Generalment cada any es fan unes 1.000 enquestes a cada país, que es ponderen amb el volum de la població. La valoració final de cada país es fa sobre mitjanes anuals mòbils dels tres últims anys. Per al càlcul de les valoracions de cada informe anual, s’agafa la suma de les dades dels tres últims anys i el total es divideix entre 3. Aquest últim informe agafa les dades del període 2019-2021.
Les dades recollides de les respostes sobre l’avaluació de la pròpia vida són la part nuclear de l’informe de la felicitat al món i a cada país. A més, es recullen dades sobre sis aspectes que s’ha demostrat que són factors materials determinants o explicatius de les respostes sobre l’avaluació de la pròpia vida. Aquests factors són: la renda per càpita, l’esperança de vida saludable al moment de néixer, el suport social, la llibertat per prendre les pròpies decisions, la generositat i la percepció de corrupció. Les dades de la renda per càpita i de l’esperança de vida s’obtenen dels organismes oficials. Les dades dels altres factors determinants s’obtenen de les respostes binaries (sí o no, 0 o 1) a preguntes específiques fetes als enquestats. Els factors determinants expliquen prop d’un 80% del valor que els enquestats donen, en l’escala de Cantril, en resposta a la pregunta sobre l’avaluació de la seva pròpia vida.
Els resultats de l’informe 2022, que recull informació sobre 156 països, indiquen que els deu països en el quals els ciutadans valoren millor la seva pròpia vida són, en aquest ordre: Finlàndia, Dinamarca, Islàndia, Suïssa, els Països Baixos, Luxemburg, Suècia, Noruega, Israel i Nova Zelanda, amb valoracions entre el 7,8 i el 7,2. Els deu països amb pitjor valoració són: l’Afganistan, el Líban, Zimbabwe, Ruanda, Botswana, Lesotho, Sierra Leone, Tanzània, Malawi i Zàmbia, amb valoracions entre el 2,4 i el 3,7. Espanya ocupa la posició 29 amb una valoració de 6,476, precedida per Romania amb una valoració de 6,477. Els Estats Units ocupen la posició 16 amb una valoració de 6,977. Rússia ocupa la posició 80 amb una valoració de 5,459, i Ucraïna, la posició 98 amb una valoració de 5,084. La Xina ocupa la posició 72 amb una valoració de 5,585. Tots els resultats es poden consultar en el capítol 2 de l’informe: https://happiness-report.s3.amazonaws.com/2022/WHR+22.pdf.
L’informe de l’any 2022 aprofita l’avinentesa per fer una anàlisi de l’impacte de la covid-19 durant els dos darrers anys. Una de les conclusions a les quals s’arriba és que la confiança institucional i la benevolència entre les persones han estat factors claus per limitar l’impacte de la pandèmia i per sortir-ne amb una idea reforçada sobre el propòsit social comú. L’informe presenta un estudi complert d’aquest tema en el capítol 3.
Com s’ha apuntat al començament, l’estudi sistemàtic de la felicitat i del benestar subjectiu obre la porta a una mirada més amplia i al mateix temps més propera al significat que es pot donar a conceptes com progrés i prosperitat. Cal entendre la dimensió d’aquesta iniciativa que, al marge de temes d’igual importància com la igualtat i la sostenibilitat, es va obrint camí per aportar una informació que, més enllà de la seva aparença provocadora, és útil per entendre on som i cap a on volem anar.
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
