Ciutat

“Mai parlo de víctimes, sinó de lluitadors”

Enric Garriga, durant la presentació a l'Espai Àgora / cEDIDA

Mantenir viva la memòria històrica i aturar el feixisme. Enric Garriga, fill del deportat Marcel·lí Garriga, expresident de l’Amical de Mauthausen i actual membre del Comitè Internacional del Camp de Concentració de Buchenwald, va ser el convidat de Sabadell En Comú Podem per presentar, acompanyat del responsable d’organització de la formació lila, Antonio Roa, a l’Espai Àgora, el llibre L’horitzó del mar de Buchenwald.

“No és un llibre d’història, perquè no soc historiador. És un llibre d’històries que no ha estat fes des de l’objectivitat, sinó del subjectivisme del familiar”, va avisar, d’entrada, als presents, on s’hi trobarà “què va ser la deportació i els camps de concentració, reflexions del feixisme i eines per combatre el feixisme”.Garriga, vilanoví i fill de pescador, va decidir emprendre la tasca d’escriure aquest llibre per explicar, a través del testimoniatge del seu pare, “sentiments i emocions” del que per a ell és un exercici que havia de fer. Una tasca “terapèutica” després d’anys i anys de viatges al camp de concentració de Buchenwald que li han permès convertir-se en un erudit d’aquest espai històric a prop de la ciutat de Weimar. “Assassinar sis milions de persones no és fàcil, ja que requereix una logística important. Amb l’Holocaust es marca un abans i després, on un Estat va posar tots els mitjans per convertir-se en una indústria de la mort, amb voluntat explícita d’exterminar tot un poble”, va afegir, mentre va detallar, en tres elements molt concrets del camp “el procés de deshumanització” que van viure “milions de persones”.

“No ens podem oblidar del passat”

El cas del seu pare va ser el de molts republicans que davant la “mala anomenada guerra civil, que va ser un cop d’estat feixista contra el govern legalment constituït de la República”, segons Garriga, va afiliar-se a l’exèrcit popular per defensar la República. Anys després, un cop va veure’s obligat a exiliar-se a passar per diversos camps, com el d’Argelers, acabaria a la Companyia de Treballadors Estrangers, per després tornar al seu ofici de pescador abans que aquest anarquista fos detingut per la Gestapo, abans de ser deportat a Buchenwald: “Gairebé mai parlo de víctimes, sinó de lluitadors. Per l’Europa que vam lluitar no és l’Europa que veiem avui en dia”.

“Societat discriminatòria”

Preguntat per la situació que es viu a Europa, i més en concret a Espanya, amb l’arribada de Vox a les institucions, coincidint amb la recent commemoració – el 5 de maig del 1945 van entrar les tropes nord-americanes – de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, Garriga va alertar que “el feixisme és molt fort i l’hem d’atacar per totes bandes. Estem en una societat molt discriminatòria i hem de contrarestar això fent activisme, apuntant-nos als moviments socials que vulgui cadascú, però sortint al carrer”. En la mateixa línia, l’escriptor va posar al centre de la diana als joves, com la clau per revertir aquesta situació i conscienciar-los dels perills de l’extrema dreta al poder: “no s’ha de perdre la memòria democràtica i s’ha d’incloure als currículums escolars. El feixisme sempre pesca en períodes de crisi. I ara estem immersos en un moment d’aquests. Ens hem de preocupar pel futur de la nostra joventut”.

Tot i l’escenari actual, on per exemple Marine Le Pen va treure més de 2,6 milions de vots més que en els passats comicis del 2017, Garriga es mostra “esperançant” sempre que els joves estiguin “formats i amb coneixements”.

Comentaris
To Top