[Per Gabriel Fernàndez, alcaldable i portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell]
Malauradament, ha passat. Un dels partits del moviment independentista, Junts, ha abandonat el govern de la Generalitat de Catalunya per decisió pròpia i a través del vot dels seus militants. El moment en què ha pres aquesta decisió no pot ser més inoportú; és, potser, el pitjor moment possible perquè una força política deixi les seves responsabilitats de govern: estem en una crisi social i econòmica en la qual els efectes de la inflació estan impactant de ple en les famílies, en les empreses, en els treballadors i autònoms, un panorama que se suma a una repressió d’estat que no s’atura contra l’independentisme.
I davant tot això, Esquerra Republicana ens fem càrrec de la situació, ens arremanguem i continuem treballant. Obrim, ara, una nova etapa amb un executiu cohesionat i centrat a treballar pel país i per la seva gent malgrat el vent de cara i malgrat el soroll. En aquest moment, els republicans no ens arronsem ni ens posem de perfil: assumim totes les contradiccions i totes les responsabilitats en moments difícils per a les nostres famílies, per a les nostres empreses, per als nostres autònoms. Ni abandonem ni dimitim del nostre deure, i ens comprometem a donar el millor de nosaltres mateixos perquè el país se’n surti, per fer realitat allò a què que vam prometre i que, durant la campanya, vam dir que faríem: ser “al costat de la gent”. En un episodi complex marcat per la ressaca de la pandèmia, la guerra a Ucraïna, l’escassetat energètica i la voràgine inflacionària, nosaltres, una vegada més i com sempre, hi som.
Per això, interpel·lem tothom, amb la mà estesa, a posar per davant els interessos del país, a pensar menys en cadascú i més en tots, a unir forces pel bé comú. Ens adrecem a totes les forces polítiques, socials, econòmiques, cíviques, culturals, etc., amb les quals compartim la preocupació pel benestar de la nostra gent, perquè s’acabi la repressió i perquè la societat catalana pugui decidir lliurement el seu futur polític, i els proposem que sumem esforços, que ens posem plegats a treballar al servei del país. Toca construir consensos, que és el que Esquerra hem dit que faríem i és el que hem fet des de l’inici de la legislatura, i el que, tossudament, continuarem fent. Liderar-ho no ens fa cap por. Hi estem disposats per la raó més important de totes: la gent ho necessita i s’ho mereix.
La sortida de Junts del govern ha tingut una altra derivada que afecta directament la ciutat: l’alcalde dels anys 2015-2017 i actual diputat republicà de la comarca, en Juli Fernàndez, és el nou conseller de Territori, amb reptes de país importants sobre la taula com ara el traspàs de Rodalies, la política d’habitatge o, a Sabadell, la connexió de la C-58 amb la carretera de Castellar, que no vol dir, en cap cas, el vell i conegut Quart Cinturó de tota la vida, obra anacrònica a la qual ens hem oposat sempre. En Juli serà conseller al servei de Catalunya, del Vallès i de Sabadell, no en tinc cap dubte. Enhorabona i coratge, amic.
I a l’Ajuntament, el grup municipal d’ERC entomem, amb convicció, la nostra doble responsabilitat: ser el principal grup de l’oposició i l’alternativa real a l’actual govern municipal format pel PSC i Junts (que, curiosament, sempre ha gaudit de bona salut, com el del Consell Comarcal o el de la Diputació), i, alhora, ser l’únic pont entre el consistori i el govern del país. Tant una responsabilitat com l’altra les assumim amb entusiasme i amb vocació de servei cap a la ciutat. Ho continuarem donant tot per tothom.
Perquè les nostres prioritats són les de sempre: l’alliberament nacional i la justícia social, que sempre, sempre, sempre van lligats en el nostre projecte polític. Indestriablement. Una cosa no l’entenem sense l’altra. I en aquest camí per fer realitat una República Catalana justa, lliure i equitativa, sabem que Sabadell és capital per assolir-la. Serà possible.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
