No és gent estranya, la del Cineclub Sabadell. Més aviat són una colla de cinèfils que, per desinteressat amor al setè art, es reuneixen cada dijous a l’Imperial sota la tan poc estranya condició de compartir l’atmosfera de sensacions que neix de veure una bona pel·lícula.
Però què és una bona pel·li un dijous de Cineclub? “Hi ha clàssics de tota la vida, descobriments i bones pel·lícules que no s’han estrenat mai a l’Imperial o que no hem tingut l’ocasió de veure-les en pantalla gran. En total, són unes 12 pel·lícules al trimestre en versió original”, explica Esteve Badia, membre de la junta i cineasta amateur. És l’autor del curtmetratge Que no nos dejemos a nadie , que es podrà a la sessió del dijous 10 de novembre.
“Fem una aposta pel cinema no comercial, cinema d’autor”, respon Glòria Soler, que va fer-se sòcia de l’entitat quan era universitària i ara n’és la presidenta. Una fascinada per Lars von Trier o Kurosawa. “Ens agrada arriscar-nos una mica, amb autors que fan llenguatge cinematogràfic experimental”, matisa.
Això vol dir cinema avorrit? “Som gent normal que a casa veiem de tot, sense cap mena de prejudicis: terror, comèdia, acció… Que la gent es tregui del cap que al Cineclub només s’hi passen pel·lis estranyes!”, afegeix Badia.
Els joves són els primers convidats a les sessions de Cineclub, per això els menors de 30 anys tenen l’entrada a només 3 euros. En total, l’entitat suma una norantena de socis.
Un altre dels valors afegits, expliquen els membres de la junta, són les presentacions i les tertúlies mensuals després de les projeccions, comenta Badia: “T’adones que no hi ha pràcticament ningú que arribi a la mateixa conclusió sobre la pel·lícula. Se t’obren moltes finestres”.
Per a grans pantalles que fan de finestres, les sessions de Cineclub els dijous, a les 20.30 h i a les 22 h.
