Fins al pròxim 20 de desembre, a la Sala d’Exposicions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es pot visitar l’exposició Més enllà de Tutankamon. 30 anys d’egiptologia a la UAB.
Un dels comissaris és Josep Cervelló, professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’edat mitjana, i investigador de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la Universitat, explica la importància d’aquestes troballes, el paper que juga la UAB en l’estudi de l’egiptologia i les excavacions que duen a terme sobre el terreny.
Què s’hi pot trobar en l’exposició ‘Més enllà de Tutankamon. 30 anys d’egiptologia a la UAB’? La idea neix de la commemoració de dos aniversaris tan sonats, com el bicentenari del desxiframent dels jeroglífics i el centenari de la descoberta de la tomba de Tutankamon. A més, ens vam adonar que, des del 1992, es van iniciar els programes d’egiptologia a la UAB. En aquesta exposició es parla del desxiframent dels jeroglífics, de Tutankamon i el seu descobriment, i les missions que estem duent a terme a Egipte.
En el camp de l’egiptologia, com d’important va ser al seu dia poder desxifrar els jeroglífics? Va ser d’una importància immensa. En l’àmbit científic, poder desxifrar els texts et dona una gran quantitat d’informació sobre aquella civilització, que multiplica exponencialment les possibilitats d’estudi.
I la descoberta de la tomba de Tutankamon? Descobrir una tomba plena d’or, amb diversos objectes és una troballa absolutament inèdita, segurament, el descobriment arqueològic de la història de la humanitat més important. Això té un valor incalculable, poder conèixer com era un aixovar de la dinastia del segle XVIII del rei Tutankamon. Potser en l’àmbit històric i en l’enriquiment del coneixement és menys essencial i impactant que el desxiframent.
Quin ha estat el paper de la UAB en el coneixement de la història egípcia? És una feina de molts anys, que gràcies al suport del govern de la UAB, ens ha permès desenvolupar aquesta docència i recerca de manera òptima. Tot va començar ara fa trenta anys, l’any 1992, amb un primer màster en estudis orientals amb tres branques –egiptologia, siriologia, indologia–. Amb el pas dels anys, l’egiptologia agafaria més importància respecte a les altres dues branques, fins a decantar-se exclusivament en l’egiptologia. Des de fa més d’una dècada que aquí, a la UAB, s’imparteix un màster oficial, l’únic que hi ha als països de parla hispànica. És un orgull per a nosaltres que molts estudiants que han passat pels programes de formació de la UAB avui es dediquin a l’egiptologia.
En què consisteix i quines han estat les principals troballes de la missió que dirigeix al jaciment de Kom el-Khamasin, des de fa vint-i-cinc anys? Hem excavat totalment una Necròpoli –conjunt de tombes– d’una època molt interessant, entre la caiguda del regne antic i l’inici del període intermediari, on Egipte, aleshores un Estat centralitzat, cau i entra en un període de turbulències polítiques. Part dels objectes d’aquest jaciment havien estat espoliats i havien aparegut a diversos mercats d’antiguitats d’arreu del món, entre altres llocs, a Barcelona. Ara estem en un procés d’estudi de tot el material.
