[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Quan sento a parlar que la iniciativa privada és molt millor que la iniciativa pública m’agafa urticària. Soc dels que pensa com Carlo M. Cipolla, que la proporció d’imbècils és la mateixa en un ajuntament, en una diputació, a la Generalitat, a Amazon, a Twitter, a Telegram o a Volkswagen. És més, penso que Elon Musk o Bill Gates estan molt més tronats que qualsevol ciutadà normal i corrent. Els darrers anys hem vist que si no és per la intervenció dels estats, totes les empreses del món haurien fet fallida. La crisi del 2007 generada per empreses que havien fet trampes, moltes trampes, va ser tapada amb fons provinents dels impostos pagats per tots els ciutadans.
A Espanya no hauria quedat cap banc i amb ells haurien arrossegat el 90% de les empreses, que no haurien tingut forma de finançar-se. Ara mateix, la UE està finançant amb diners públics –els fons Next Generation– fonamentalment grans empreses. Un escàndol monumental si no fos perquè la ciutadania viu estabornida.
Però posem un exemple proper: Antoni Farrés, al final del seu mandat com a alcalde de la ciutat, va ser l’impulsor de LocalRet. Va acabar sent elegit president del consell d’administració el 19 de juliol del 1997, consorci integrat per més de 700 ajuntaments de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Pretenien fomentar al món local el desenvolupament de la xarxa de cable de banda ampla per a la incorporació de les tecnologies d’informació i comunicació i per a la mateixa comunicació al món municipal. Es tractava de fer arribar la fibra òptica fins al darrer racó de Catalunya. Era una idea amb certs paral·lelismes amb la tasca de la Mancomunitat de Catalunya pel que fa a la xarxa de telèfons.
Es pretenia que cada ajuntament de Catalunya tingués un telèfon suplint la ineficàcia de les telefòniques del moment. El mateix passa a finals de segle XX, els municipis grans acabarien tenint cable, però els petits no. Han passat 25 anys, estem al segle XXI i el lobby de telefòniques va aconseguir controlar, amb suborns a la UE de forma directa o en forma d’expectatives de portes giratòries, aturar el projecte. De fet, es pretenia posar el cable i llogar el seu ús a les telefòniques. Durant el confinament i l’explosió del teletreball, es va especular amb la possibilitat que molta gent pogués treballar des de la segona residència o des dels pobles dels seus pares o avis. És impossible, perquè encara avui hi ha molts pobles amb problemes de connexió. Podem arribar a una conclusió, no només la iniciativa privada en molts casos és totalment ineficient, sinó que posa traves a l’eficiència del mercat. La darrera crítica és que Farrés pretenia que a les ciutats hi hagués un sol cable soterrat a cada carrer. La UE va fer una directiva fent que cada companyia tingués el seu per on volgués de la ciutat, van obrir i tancar voreres com bojos. A més, aixequeu el cap i veureu el desastre a les façanes de tota la ciutat. Una vergonya, no són eficients i a més ho embruten tot.
