L’any que hem deixat enrere, el 2022, ha estat històric, amb dades mai registrades a Sabadell, pel que fa a unes temperatures totalment anòmales.
La seva excepcionalitat rau amb la temperatura mitjana anual (16,5 °C) més d’un grau per sobre la registrada, per exemple, l’any 2021, segons dades de l’estació automàtica Sabadell-Parc Agrari, del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): “Al Vallès, a més d’accentuar-se en relació amb altres comarques, ha estat molt càlid, sense precedents. Respecte a altres anys, les diferències podien ser una o dues dècimes, però ara ha estat superior al grau”, analitza Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades del SMC.
Durant el primer quadrimestre, de gener a l’abril, la temperatura es va mantenir dins la mitjana climàtica, però a partir del mes de maig fins a desembre cada mes han estat per sobre dels registres històrics. Entre els episodis més destacats que ajuden a entendre l’excepcionalitat del 2022 és l’onada de calor viscuda el mes de maig, superant amb escreix els 33 graus, o la calorada primerenca poc abans de Sant Joan, amb temperatures que van fregar els 34 graus. Al juliol i l’agost, es va superar més d’un grau la mitjana climàtica, i el passat desembre, per exemple, fins a dos graus. “Els anys més càlids s’han registrat aquest segle XXI, el darrer, el 2015”, afegeix Serra. A Sabadell, fa vuit anys la temperatura mitjana anual es va enfilar fins als 15, 5 graus.
Des del Servei Meteorològic de Catalunya apunten que segons l’informe preliminar de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), publicat el passat novembre, l’anomalia de la temperatura mitjana planetària del 2022 s’estima eu serà d’1,15 graus (respecte del període 1850-1900) i el més probable és que el 2022 acabi situant-se entre el 5è o 6è any més càlid a escala global. Els vuit darrers anys han estat els més càlids a escala planetària.
El més càlid, però no el més sec
La precipitació anual registrada a l’estació automàtica Sabadell – Parc Agrari també ha quedat molt per sota la mitjana climàtica del període 1961-1990. Durant el passat 2022, la pluja registrada no va arribar als 400 litres (gràfic 4), convertint-se en el segon any més sec (393,7), només superat per als 326,6 litres del 2015, l’any amb menys precipitació registrada. Per evidenciar l’estrès hídric actual, les precipitacions dels darrers dos anys –2021 i 2022- han estat inferiors a les registrades durant el 2020. “Encadenem dos anys de mínims. Un dèficit del 30% respecte de la mitjana climàtica és preocupant i és la causa d’arrossegar aquesta sequera tan pronunciada”, comenta Serra.
Segons la mitjana climàtica (1961-1990), a excepció dels mesos de març i agost es va estar deu mesos per sota la pluviometria esperada (gràfic 3). Períodes com el setembre, l’octubre i el novembre, amb una mitjana pluviomètrica de 75 mm mensuals, el passat 2022 no es va arribar als 20 litres mensuals, i al novembre, ara fa dos mesos, ni als 10 mm.
Dels prop dels 400 litres del passat 2022, més d’un 15% es va registrar el passat 17 d’agost, quan a la ciutat van caure 61 litres. “Aquests episodis és una característica bastant intrínseca del Mediterrani, sobretot a l’estiu, i en mesos o anys secs”.
Quin impacte té aquesta situació?
Sabadell, i per extensió bona part de Catalunya, viu en una sequera permanent des del passat novembre del 2021, quan un anticicló, habitual per l’època, però inusual per la seva durada, va iniciar una decadència vertiginosa pel que fa a les reserves d’aigua fins al dia d’avui. Aquest escenari cal sumar-hi les altes temperatures que han impactat en la vida de les persones, de la flora i de la fauna. “Hem estat tota una tardor sense pràcticament pluja i amb una temperatura que no ha baixat. Quan ha plogut la capacitat d’evaporació ha estat molt més elevada i això provoca que un organisme es deshidrati més de pressa”, explica l’ambientòleg sabadellenc, Manel Cunill.
Les temperatures per sobre la mitjana climàtica han generat, també, un canvi de comportament en alguns animals, com els ratpenats o els ocells, sortint dels caus a buscar aliments o fent els primers d’aparellament de l’any. Pel que fa a la flora, el temps primaverenc o inclús estiuenc, en alguns casos –abril i maig–, va provocar imatges insòlites com la d’ametllers florits, a la ruta del colesterol, a inicis d’any. “S’han endarrerit o avançat floracions i això ha provocat una alteració. Moltes plantes han patit disfuncions fisiològiques”, analitza Cunill, mentre afegeix que “en l’àmbit agrari també ha passat que molt sembrats s’han fet en sec, quan habitualment es fan després de les pluges, amb un impacte directe per al gra”.
Davant l’escenari actual, on les reserves d’aigua dels embassaments se situen al 30% i les temperatures van a l’alça, quina solució hi ha? Cunill no amaga el seu escepticisme amb el resultat de les mesures restrictives perquè explica que “el canvi d’aquesta naturalesa és d’escala centenària. Això no va de no fer els deures avui i fer-los demà, i tot solucionat”. Per a l’ambientòleg la clau està en l’adaptació i la resiliència de tots en el context actual. Repensar les ciutats i les activitats que s’hi desenvolupen sí que poden ajudar a minvar les altes temperatures en entorns urbans: “S’ha d’intentar combatre les illes de calor que genera la ciutat. El formigó i el ciment retenen la calor i això genera entre 7 i 8 graus respecte a una zona no urbanitzada. S’han de plantejar estratègies per adaptar-nos al canvi i viure-ho com un fet, una realitat, i no com un drama”, recomana l’ambientòleg.
