JOAN MARCET

Entrem en ‘mode’ electoral

[Per Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]

Encetem un any en el qual les conteses electorals ens marcaran l’agenda política. El darrer diumenge de maig d’aquest any tindrem eleccions municipals (i autonòmiques a diverses comunitats). Cap a finals d’any es preveuen eleccions generals. I encara mantenim la incògnita de veure la permanència del Govern de Catalunya amb un minse suport parlamentari. Entrem, doncs, en mode electoral.

Això significa que el debat polític, econòmic i social estarà marcat per les cites electorals de primavera i de tardor. Difícilment s’avançaran propostes i solucions sense tenir en compte el rèdit electoral de cada una d’elles. Les institucions públiques, els partits polítics, els agents socials es veuran impregnats per l’estratègia electoral. Un error o un escàndol en aquest darrer tram dels mandats polítics es paga car.

Però aquesta etapa preelectoral a alguns se’ls pot fer molt llarga. El Partit Popular fa mesos que demana la convocatòria d’eleccions generals a Espanya. A cada iniciativa del govern el PP d’Alberto Nuñez respon amb una demanda d’avançament electoral. El publicitat efecte Feijóo s’ha anat diluint i ressorgeix el PP més conservador i extremós. Un PP més preocupat per la competència electoral de VOX (i per quedar-se amb les despulles de Ciutadans), i que només es dedica a buscar la destrucció de la majoria governant, en comptes de promoure i oferir una alternativa política creïble i útil. Les limitacions polítiques, ideològiques i de capacitat d’Alberto Núñez es fan cada vegada més evidents. No hi ha setmana sense una ocurrència del líder del PP. Una de les darreres ha estat la ja tradicional de proposar que qui guanyi les eleccions formi govern, tingui o no majoria parlamentària. Una majoria que és la clau de volta del sistema parlamentari que tenim a casa nostra, i a la immensa majoria de països europeus. Definitivament, a Núñez Feijóo aquest any 2023 se li farà molt llarg, i li veurem continuades giragonses entre la pretesa moderació, la manca de criteri propi, i una agressivitat verbal continuada.

Per raó de la manca de majoria parlamentària, es fa difícil també pensar en el manteniment del govern de Pere Aragonès a la Generalitat de Catalunya. A ERC li cal buscar aliances més enllà de l’aprovació de pressupostos per al 2023. Aliances que poden ser variables, però prou sòlides per donar estabilitat a un govern amb una minoria molt precària. Si no, el president Aragonès no tindrà més remei que avançar, potser també a aquest any 2023, les eleccions al Parlament, teòricament previstes per a començaments del 2025.

Les eleccions municipals del mes de maig són, ara per ara, les més properes. Però alguns partits ja fa mesos que estan de campanya. Sense anar més lluny, a la nostra ciutat tenim alguns candidats que des de ja fa dos o tres mesos han penjat tanques publicitàries i anuncis periodístics per tal de donar-se a conèixer. Són polítics en actiu i amb càrrec institucional, però els deu semblar que els cal publicitar-se més, ja que no han construït una alternativa.

Hi ha d’haver temps per tal de conèixer el conjunt de candidatures i de propostes programàtiques per al pròxim període de govern municipal. Ara tocaria més aviat fer balanç del mandat iniciat el juny del 2019, un mandat sens dubte marcat per una pandèmia i una crisi energètica i econòmica poc imaginables fa menys de quatre anys. Després serà el moment de presentar propostes i alternatives per al pròxim quadrienni i per al conjunt de la ciutat.

Sigui com sigui, sembla clar que el mode electoral s’ha posat en funcionament. Els mitjans de comunicació també es veuen condicionats per aquesta circumstància, de manera que massa vegades sembla que atien una campanya electoral continuada i permanent. És difícil que el necessari rendiment de comptes en acabar un mandat de govern i l’avançament de noves propostes i iniciatives per al següent període es puguin dur a terme de manera adequada i assossegada. Impera massa el soroll i la propaganda electoral per sobre de la reflexió i l’anàlisi propositiva.

Comentaris
To Top