[Jordi Serrano, Historiador i rector de la UPEC]
Jedwabne. Una història universal és el títol del darrer llibre de David Serrano, que, com segurament deveu haver deduït, és germà meu. El David és avui un dels millors especialistes sobre l’holocaust a Espanya. Va començar amb la seva tesi doctoral, La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella. Una obra magnífica després d’una tasca de recerca sensacional. Només la recerca detectivesca es mereixeria un llibre. Després ha construït llibres i documentals en relació amb l’holocaust. Seria llarg d’explicar. Aquest cop, però, el llibre té altres ressonàncies. Es tracta d’una vila polonesa on hi ha un extermini jueu brutal. Ja és estrany que un sabadellenc s’interessi per històries llunyanes, però és que el que va passar en aquest poble ho podríem resumir com l’holocaust vist al microscopi d’una petita població.
El llibre és brutalment commovedor i extraordinàriament inquietant. Va a l’arrel del problema, a la levitat del mal. El que inquieta més són tres coses. La primera, el detall de la reconstrucció del que va passar amb tota la seva cruesa: cada persona, cada minut, cada forma de matar, cada forma de morir. La segona qüestió és quins van ser els protagonistes dels assassinats: la gent normal. Ja havíem llegit el que escrivia Albert Camus sobre els responsables de l’holocaust “i els que van fer això sabien cedir el seu seient al metro, igual que Himmler, que va fer de la tortura una ciència i un ofici, entrava de nit a casa seva per la porta de servei, per no despertar el seu canari favorit.”
Aquí encara estremeix més: és el veí de tota la vida de la casa del costat. Uns ho fan per fanatisme, altres per dogmatisme ideològic o religiós, altres per enveja, altres per interès econòmic i totes les barreges entre aquests elements. I la tercera qüestió rellevant del llibre és com està construït i com està narrat. D’una molt llarga investigació, d’una llarguíssima llista de fonts historiogràfiques antigues i actuals en fa un relat que només sabria fer un home que s’ha convertit en un mestre narrador.
El que fa esglaiar és intentar entendre per què gent normal acaba saltant-se tots els límits ètics i morals d’una societat. Com fins i tot l’Església catòlica beneeix els actes més execrables. Com arribem a tanta barbaritat? Quantes fortunes es forgen així en la ignomínia? Per això hi ha tants descendents que no volen que se’n parli, encara avui, a Jedwabne. També es planteja en el cas polonès la idea immoral de “tots els bàndols van cometre barbaritats”. Quant costa a Polònia reconèixer la seva quota de culpabilitat! Però allí almenys en algun moment el cap d’Estat va demanar perdó, aquí no. Mentre hom llegeix el llibre, li venen al cap molts dels debats que hem tingut a la ciutat. Dimecres vinent, dia 22 a les 19 h, a la Llar del Llibre es presentarà aquest extraordinari llibre a Sabadell. No us ho perdeu, quedareu trasbalsats. I us farà rumiar molt més del que us podeu arribar a imaginar.
