Jornada rodona per als conjunts verd-i-blancs en superar els seus complicats rivals en partits intensos que van tenir un comportament semblant, amb resolució a última hora, marcador final gairebé idèntic i especial protagonisme en els moments decisius de Guillem Correro i Maria Monllor en la seva zona de pivot. La transcendència dels enfrontaments va omplir d’espectadors el pavelló gracienc, atrets per les expectatives de presenciar dos espectacles carregats d’emoció. No van quedar decebuts.
El masculí va ser el més emotiu perquè hi va haver cop d’efecte a les acaballes, quan els santcugatencs tenien la mel als llavis i el Gràcia els va deixar sense tastar la dolçor. La victòria, mínima, però enormement valuosa, permet a l’equip dirigit per Pere Ayats mantenir vives les esperances de classificació dins el grup en què també hi ha La Roca, Sant Joan Despí i Sant Cugat, tots quatre amb 29 punts si bé aquest últim té un partit pendent.
/ David Chao
Les dues primeres possessions del Sant Cugat van acabar en pèrdues que el Gràcia va aprofitar per avançar-se mitjançant els contracops d’Oriol Miró i Lluís Marrugat (2-0). No n’hi va haver gaire més, de manera que la majoria d’atacs van ser posicionals i va caler filar molt prim, ja que les línies defensives no eren precisament germanetes de la caritat, dins el límit permès en l’handbol modern. La intensitat en els contactes va generar les lògiques accions polèmiques segons sancionessin o no els àrbitres i, per descomptat, les protestes des d’una banqueta o l’altra quan no es compartia les decisions que prenien.
Al minut 13 el Gràcia havia obert una diferència de 4 gols (9-5) que va motivar que el tècnic visitant, Dani Ariño, demanés el primer temps mort per donar instruccions. De nou en joc, el Sant Cugat va avançar la defensa per incomodar la creació de jugades de la primera línia gracienca. S’hi van sumar les dues exclusions d’Ugo Aitsahalia i, com a resultat, al minut 22 arribà l’empat a 11 i el temps mort de Pere Ayats. Fins al descans, empats a 12, 13 i 14, i gol de l’exgracienc Sergi Laliga quan faltaven 3 segons per establir el 14-15.
Èxtasi final
La segona part tingué una estona d’intercanvi de gols fins que el Gràcia, arribat el 19-19, tancà l’aixeta durant prop de 10 minuts en què les pèrdues van sovintejar i en què només va anotar un gol, curiosament del porter Pau Hernàndez a porteria buida del Sant Cugat. Per sort per als interessos dels graciencs, el seu rival aleshores tampoc no va lluir gaire en els encerts, però va poder obtenir una renda de tres gols (20-23) que demanaven reacció. Va arribar de la mà de Guilem Correro. Els seus 5 gols consecutius (parcial 5-3) van alleujar aquella situació compromesa i van obrir la porta a l’esperança (25-26). Després de dues accions desencertades de Jan Rof, el més destacat dels santcugatencs, Pol Torras va corregir el llançament anterior al pal i, en acció idèntica, va equilibrar el partit (26-26).
/ David Chao
Tota l’emoció es concentrà en el darrer minut, amb empat a 27 i possessió del Sant Cugat que es precipità en l’assistència gairebé impossible de Jan Rof, envoltat de 4 defensors, al pivot Sergi German. Ugo Aitsahalia va recuperar la pilota, atorgant al Gràcia la possibilitat de posar-se per davant. Mig minut de moviment fins a la connexió entre els germans Correro, amb passada per l’esquena de Bernat a Guillem que culminà la seva esplèndida actuació amb el gol de la victòria (28-27). Falten 10 jornades i poden passar moltes coses, però de moment per al Gràcia encara hi ha lliga. Continua molt viu.
/ David Chao
