[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Des de principis de febrer, el compte humorístic de Twitter @lafrancemoche (la França lletja) ha suscitat, al nostre país veí, un animat debat sobre l’evolució estètica del paisatge urbà i, sobretot, periurbà. Del que més es mofen els tuitaires és de les rodones, les àrees comercials, els cartells amuntegats i els hipermercats que han proliferat als afores de les ciutats franceses les darreres dècades. Certament, resulta paradoxal que un país que tracta amb tanta cura el seu patrimoni històric i els seus centres urbans hagi renunciat a un disseny més harmònic de les seves perifèries.
A Le Figaro d’aquest diumenge, hi ha una interessant entrevista al filòsof Benjamin Olivennes sobre la qüestió. Oliviennes lamenta que la modernitat hagi comportat un trencament entre creixement econòmic i bellesa, fet que no succeïa a la Belle Epoque. I es pregunta si aquest és el preu que cal pagar en el marc d’una societat de consum i lleure de masses. També adverteix que la bellesa s’està convertint en un bé de luxe, reservat a les classes més benestants, que, per exemple, poden accedir a cases antigues o anar de vacances a indrets preservats.
Ben mirat, resulta sorprenent, també aquí al nostre país, que en el desenvolupament dels polígons d’activitat econòmica hagi existit una deixadesa urbanística i estètica tan important. No és d’estranyar, en aquest context, l’aparició del neologisme poligonero i totes les connotacions associades.
A Sabadell, els darrers anys, observo amb certa inquietud la tendència a l’alça de grans superfícies comercials en alguns dels nostres polígons. Conec bé el Baix Llobregat i l’impacte que aquest fet va suposar per a molts dels seus municipis: els dissabtes a la tarda, les botigues tanquen i els carrers cèntrics són pràcticament deserts. No vull ni imaginar quelcom similar a la Rambla, l’Eix Macià o l’avinguda de Matadepera.
Per acabar, voldria valorar molt positivament l’adhesió de la nostra ciutat a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC). David Lynch va demostrar a Twin Peaks que a la indústria pot existir també bellesa, i que tot depèn de la mirada. Ben segur, des de la XATIC ens ajudaran a educar aquesta mirada i a reivindicar el patrimoni material i immaterial del nostre il·lustre passat. Una gran oportunitat.
