A l’inici de segle XX molts forners de Sabadell eren coneguts pel seu mot popular. Així, es parlava de Cal Quatre d’Oros, de Cal Ploraire, de Cal Tatarra, de Cal Malé o de Cal Riberu. També hi havia el forn de l’Hospici que, de totes aquelles fleques, és l’única que ha arribat fins als nostres dies. El nom li venia perquè l’edifici que l’acollia havia estat un hospici. Concretament, dins d’aquelles parets, hi va haver ubicada la primera Casa de la Caritat de Sabadell.
El 2 de febrer del 1854, amb Pere Turull com a alcalde, a l’Ajuntament es va tractar la conveniència d’instaurar una casa de beneficència per recollir els pàrvuls i vells desemparats que hi havia escampats per la vila. Varen assistir a la reunió alguns veïns honorables.
El 23 del mateix mes s’inaugurà la Casa de la Caritat, i foren invitats a l’acte tothom qui havia contribuït a crear-la amb les seves almoines, la Comunitat dels Pares Escolapis, tots els facultatius de la vila i la Junta de l’Hospital.
Forn Centenari | D.S
Explica Marià Burguès que aquella Casa de la Caritat estava situada als afores de la vila, al carrer d’Argüelles (actual Sallarès i Pla), cantonada amb el carrer de Riego (que també s’havia anomenat Caritat). Se sap que l’arrendament es pagava a Josep Capmany. De l’edifici en deien l’Hospici.
El 30 de novembre del 1856 la Casa de la Caritat va ser traslladada al nou edifici de l’Hospital i Casa de Beneficència que s’havia aixecat a l’antic convent de caputxins del capdamunt del carrer de Convent. La casa del carrer de Riego va funcionar com a hospici algun any més.
Forn Centenari | D.S
L’any 1898, dins del que havia estat l’Hospici, s’hi va ubicar una fleca. No hi ha constància del nom del seu titular, però com que es tractava del que es coneixia com el forn de l’Hospici, era conegut popularment com l’Hospiciano.
Més tard, Pere Mallofré i Capdevila va comprar la fleca a l’Hospiciano i va començar la nissaga Mallofré, que la va regentar fins a l’any 1978, en què va passar a mans del matrimoni format per Vicenç Fernández i Trinitat Gómez. Actualment, les seves filles, la Cristina i l’Eva, regeixen un negoci familiar que, a més de l’obrador i la botiga del carrer de Riego cantonada amb Sallarès i Pla, compten amb quatre locals més a Sabadell.
Forn Centenari | D.S
A la nostra cultura, els hospicis han estat sovint motiu de llegendes i de mites i aquest cas no n’és cap excepció. Ramon Mallofré, segon membre de la nissaga, explicava una llegenda que afectava l’Hospiciano. Es deia que ell una vegada va requerir els serveis d’un professional de la cartomància perquè li tirés les cartes. Estava delirós per saber quin esplendorós futur l’esperava. Lluny de cap fortuna, les cartes que van quedar de cap per munt indicaven que algú li volia mal, li havien fet un mal d’ull. Per sort, allà hi havia l’endeví per explicar-li quin ritual havia de seguir per desfer-se’n. Només necessitava una espelma i una bíblia per llegir-la, de l’inrevés, al lloc més tranquil de casa seva. Aquella estranya cerimònia va acabar com el rosari de l’aurora. Just quan va començar a llegir, l’espelma es va apagar i van començar a tocar les campanes de Sant Fèlix. A les fosques va fugir ben de pressa de les golfes –el lloc que havia triat– baixant les escales que les cames li tocaven al cul. En arribar a l’obrador, esfereït, va veure com la porta del forn s’obria i es tancava sense parar, deixant sortir guspires de l’interior, i les pales d’enfornar es movien totes soles com si ballessin una dansa estranya. Davant del que semblava bruixeria, l’Hospiciano va sortir al carrer demanant auxili a crits.
Lluny de llegendes i de bruixeries, la família Mallofré va fer una gran labor al negoci. Aquella fleca es va guanyar la confiança de veïns i clients. Els pans i les barres que elaboraven gaudien de gran fama entre la clientela. Ja als anys trenta, disposaven de camionetes, Ford o Citroën, que duien els laterals retolats amb el nom de la fleca. Quatre generacions de la mateixa família van regir la fleca i el negoci fins a l’any 1978, que, per motius de jubilació, la posaven en traspàs.
Forn Centenari | D.S
En saber-ho, el matrimoni format per Vicenç Fernández i Trinitat Gómez la va arrendar. Procedents de Sant Martí de Centelles, es van traslladar a Sabadell, amb les seves filles, per fer-se càrrec de la fleca. Igual que la majoria de forners, el marit a l’obrador i l’esposa darrere del taulell. En Vicenç havia après l’ofici de pastisser a Can Mora de Barcelona, mític establiment d’on han sortit professionals de gran vàlua i anomenada a la província de Barcelona. Entenent, però, que els pastissos només es venien els diumenges i festes, i el pa era un producte de venda diària, el matrimoni va optar per obrir una fleca i ho van fer a Sant Martí de Centelles, que, així que van poder, van canviar per Sabadell. Després de la seva jubilació, el negoci va ser seguit per les filles, la Cristina i l’Eva. Així que van poder, van comprar la fleca i la finca i atenent l’antiguitat van optar pel nom de Forn de pa Centenari. A més de forneria, també fan pastisseria i càtering. Disposen de l’obrador central i quatre locals més, i donen feina a 40 treballadors.
El Forn de pa Centenari va ser distingit en el marc dels Premis a la Iniciativa Comercial de la Generalitat de Catalunya de l’any 2014.
