[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Recordo que durant la campanya de les primeres eleccions municipals del 1979 en un acte del PSUC algú va preguntar a Joaquim Clusa què es podria fer amb els túnels de la Gran Via. Clusa era potser la ment més brillant dels nous regidors comunistes. Encara recordo quan obria un maletí a les reunions de Comitè Local i en treia te i una poma, davant la incredulitat de tots els altres assistents. De regidor va durar menys d’un any. Bé, durant molts anys quan plovia els túnels de la Gran Via s’omplien d’aigua perquè els embornals de sota no estaven connectats amb un sistema eficaç de clavegueram. Un nyap més de l’Ajuntament del final de la dictadura. Els feixistes locals, a més de feixistes, eren un desastre en la gestió, per no dir coses pitjors. Clusa va respondre, amb aquella cara de professor anglès: fer-hi piscines.
Ara, el centredreta local, l’espai postconvergent, ha empès amb molt bon criteri a replantejar-se d’una vegada la Gran Via. Sembla, però, que a la ciutat n’ha quedat una mena de qüestió prèvia: per pacificar la Gran Via cal que els castellarencs tinguin autopista. El terme pacificar ens planteja que potser durant massa anys la Gran Via ha estat en peu de guerra. De fet, mai sabrem els morts i les malalties que ha provocat als sabadellencs, especialment als nens i nenes. Albert Acin ens deia fa uns dies en aquestes mateixes pàgines que a l’altura de la carretera de Prats la contaminació per diòxid de nitrogen és de 28,3 micrograms per metre cúbic (µg/m3), triplicant el límit de l’Organització Mundial de Salut (OMS). Ultrapassa el límit 362 dels 365 dies de l’any. La UE ha amenaçat específicament el Vallès Occidental de prendre mesures. Al voltant de la Gran Via hi vivim 50.000 persones.
Doncs bé, crec que cal convertir en una rambla tota la Gran Via sense esperar que facin les obres que diuen que es faran al nord de la ciutat. Al ritme que ha anat aquest tema, d’aquí a deu anys no estarà fet. I què en farem, dels cotxes? Us estareu preguntant. Doncs res. Mireu, els cotxes són com les rates, com més espai tinguin, més rates hi haurà. Com menys carrers i vies, menys cotxes. Sabadell és una ciutat allargada. Això per al transport públic és un gran avantatge, com em va fer notar Ole Thorson fa uns anys. Una part molt important de la gent està situat a molt pocs metres d’una parada d’autobús. Per cert, tots els malastrucs que criticaven la TUS en entrar en funcionament les noves estacions dels FGC ara no deuen entendre que aquesta companyia ha estat a punt de batre el rècord de viatges de tota la història. Aquesta és la contrapart, com més transport públic, més viatges s’hi fan. Per tant, anem pensant a tancar la Gran Via, al cap de sis mesos tothom ho trobarà la cosa més normal del món, com ha passat amb les zones de vianants des de temps immemorials. Gramsci deia que la història ensenya però que el problema és que no té deixebles.
