[Per Manel Larrosa, arquitecte urbanista]
La crítica de Manel Cunill a la proposta de 3r túnel de rodalies a Barcelona, que fa unes setmanes femVallès vam presentar al Col·legi d’Arquitectes, com a hipòtesi de treball, ho descriu com una simple “connexió ferroviària per connectar el Morrot amb l’Estació de França amb llurs connexions complementàries. De fet, una proposta que ja cueja des de fa més de noranta anys”. Doncs bé, cert, tota creació és còpia. La proposta de tercer túnel pel Moll de la Fusta té clars antecedents. Fins i tot als els anys seixanta els trens podien passar encara per davant de Colon, però actualment, amb la Ronda Litoral i la L4 de Metro, res no és simplement immediat. Sí, còpia, però subtil. La proposta és més extensa, ja que desfà el nus dels dos túnels actuals al mig de Barcelona, obra una nova porta al Baix Llobregat, treu pressió a Sants i Sagrera i planteja una alternativa curta a la proposta vigent i oficial que és de més de 20km, des de Castelldefels a plaça de les Glòries, amb un enllaç final de solució ignota. De fet, proposem un gran augment de capacitat i una reestructuració de tot el sistema de rodalies, amb una hipòtesi a contrastar, certament, però de molt curt abast, uns 2,5km. I parlàvem també de FGC i de molts més elements.
Aquesta anàlisi superficial i a la baixa de la proposta en el seu article no és sinó la porta d’entrada a una desqualificació en gran del treball fet per femVallès en els darrers deu anys, quan afirma de femVallès que “és notori que el seu model de Vallès esdevé antagònic amb una visió més ambiental sostenible i saludable. Malauradament, es pot afirmar que abanderen des de fa temps l’execució del quart cinturó i apel·len a un nou procés de creixement urbà a la plana del Vallès, a partir d’una nova xarxa viària supralocals”. Curt no es queda.
Per a demostrar-ho, i a manca de cap prova material, pren una metàfora i l’eleva a categoria i projecte físic: “El màxim responsable de l’associació explicava la idea d’aplanar Collserola. De fet, ho feia des d’una visió física i també figurativa. Les paraules traspuaven la idea d’una Barcelona potent a redós d’un Vallès al servei dels dèficits de la ciutat comtal que avui ja està pràcticament consumada físicament. Aquest concepte i funció d’embornal que s’assigna al Vallès no és nou”. Doncs, com a malfactors, tampoc no quedem curts.
En resum i rèplica: puc entendre la màxima sensibilitat al votant del projecte del Quart Cinturó o B-40, actualment i des de fa anys en debat. Fins i tot puc arribar a entendre que es dubti de la meva sensibilitat al respecte i que se’m vegi canviat de jaqueta. Però portar aquesta suspicàcia a tombar tot el treball documentat de femVallès (www.femvalles.cat) em resulta incomprensible perquè és injust d’actitud i falç de contingut. Per tant, en aquesta trabucada hi veig que hi ha més del que apareix escrit i potser la raó es deu a allò que el mateix autor ens diagnostica com a motiu de la nostra feblesa i desviació: “Manca d’autoestima dels ponents vallesans”. Li prometem, doncs, psicoanàlisi, contrició i penitència.
