Ciutat

Preocupació per la normalització de la marihuana: “El risc augmenta en etapes primerenques”

El consum de cànnabis pot desencadenar patologies psiquiàtriques secundàries

En els últims anys, el consum de cànnabis apunta a l’alça. El Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències (CASD) del Taulí, que atén pacients amb trastorns per drogodependències i altres problemes d’addiccions, va realitzar més de 500 primeres visites l’any passat. La meitat, vinculades a l’alcohol. La cocaïna (20%) és també en un rànquing en què els casos per consum de marihuana suposen un 12%. L’evolució de les dades planteja una pregunta: es coneixen les conseqüències en la salut del consum d’aquesta droga?

La doctora Carme Massons, coordinadora del CASD, adverteix que molts pacients no recorren al sevei pel simple consum si no desenvolupen una patologia psiquiàtrica associada. “El consum de cànnabis està molt normalitzat”, detecta. Al departament, hi tracten pacients a partir dels 18 anys i casos de menors més greus. “És un consum que cada cop es veu més en perfils de més edat perquè la gent va creixent. Avui, també tractem casos de 40 i 50 anys”, radiografia. L’equip està format per psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials i infermers. L’abordatge d’addiccions, detalla, sempre és multidisciplinar. Així, es considera que l’addicció és multifactorial, tot i que hi hagi una base biològica provada.

La doctora Carme Massons | Aina Torres

El consum té impacte en la salut a curt termini, però també a la llarga. Els trastorns d’ansietat i la depressió són els més freqüents entre els consumidors, igual que passa en la societat no consumidora, on també són les patologies més habituals. El cànnabis, alhora, s’associa sobretot a trastorns psicòtics. “Hi ha qui, sota els efectes de la substància, pot tenir símptomes psicòtics, com la sensació de ser observat, i després no tenir un trastorn un cop deixa el consum, sense els efectes de la substància”.

En el llarg termini, hi ha efectes que poden ser persistents. “La patologia que s’hagi arribat a desenvolupar pot continuar requerint un tractament. L’inici del consum, sovint durant l’adolescència, és un moment de risc, perquè hi ha un desenvolupament a nivell cerebral que, si el consum és tan primerenc, és possible que acabi desencadenant en un trastorn que després persisteixi, tot i que sigui tractable i s’estabilitzi”, exposa.

Com es pot actuar?

Els tractaments del departament són múltiples. S’enfoquen en símptomes que poden sorgir per l’abstinència, en ajudar a treure el desig de consum -teràpies amb poca disponibilitat- o en tractar la patologia psiquiàtrica secundària que pot aparèixer (psicosis tòxiques, trastorns d’ansietat, depressions…). Psicològicament, hi ha també un abordatge inicial, conegut com a entrevista motivacional, per ajudar la persona perquè iniciï el procés de deixar la substància. Finalment, hi ha teràpies enfocades a la prevenció de recaigudes. “Dedicaves un temps a consumir. Ara, hauràs d’emprar-lo en altres coses i en obtenir altres reforços que ara, sense el consum, ja no tens. Tot i les conseqüències negatives, també estava causant una sensació de benestar”, especifica la doctora Massons.

Amb tot, sembla evident que hi ha poca percepció del risc que comporten els cànnabis. “És una qüestió de salut pública”, diu l’experta. “Accedir a altres substàncies com l’alcohol és fàcil i això comporta que una persona pugui desenvolupar problemes”. La resposta, assenyala, pot orientar-se a despertar nous interessos en els nostres joves, amb objectius que els allunyin dels riscos. L’alcohol esdevé moltes vegades la porta d’entrada a les drogues. Molts pacients, analitza, inicien la seva relació amb les begudes i acaben sumant-hi altres substàncies. Són els ingredients d’un còctel que atempta contra la salut avui, però que també té impacte en el demà.

“Em considero addicta. He arribat a fumar 15 porros al dia”

Comentaris
To Top