El cognom Estruch és molt freqüent a la nostra ciutat. Es repeteix al llarg del temps i l’anem trobant en diferents àmbits, sigui en la indústria tèxtil, en l’ambient cultural, en el món del futbol o altres llocs. En l’àmbit cultural, ha estat conegut i reconegut arreu del nostre país i ha traspassat fronteres, perquè el mateix protagonista el va donar a conèixer i popularitzar, també, a l’Argentina. Vitrales Estruch ha estat una empresa dedicada a la creació de vitralls, que durant noranta anys ha tingut el seu camp d’acció a l’Argentina. Amb seu a Buenos Aires, aquest taller de vitralls, regit consecutivament per tres generacions, ha restaurat, conservat i realitzat vitralls per a esglésies i catedrals, també a la Casa Rosada, al teatre Colón, al Claridge Hotel, al cafè Tortoni o a la Confiteria Las Violetas. A més de la capital federal també hi ha vitralls de l’empresa Estruch a Santa Fe, Rosario o Paraná. Aquesta empresa va ser fundada a Buenos Aires l’any 1922 pel sabadellenc Antoni Estruch i Bros. La categoria dels vitralls fabricats per la casa Estruch ha estat molt ben qualificada, admirada i reconeguda a tot el país sud-americà.
Després de gairebé un segle de fer bona feina, aquest taller, que va passar de pare a fill i després al net, va cessar l’activitat l’any 2012. Nascut a Sabadell l’any 1872, Antoni Estruch i Bros va iniciar la seva trajectòria artística amb Joan Vila Cinca i dintre de l’àmbit de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Als vint anys va cursar estudis a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i, mercès a una beca, a l’Acadèmia de Sant Fernando de Madrid. Gràcies al mecenatge de l’industrial Francesc de Paula Ponsà i Cantí, que el va pensionar, va ampliar la seva formació a París i a Roma. En tornar, el mateix Ponsà li va encarregar una estada a Palestina per realitzar una col·lecció de pintures de gran format sobre la vida de Jesús, que havien de decorar la casa del carrer de la Indústria del senyor Ponsà (actual seu de l’Arxiu Històric de Sabadell). El resultat de la feina del pintor es va exposar, sense la presència del mecenes, l’any 1903, primer a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell i més tard a la sala Parés de Barcelona. Malauradament, el senyor Francesc de Paula Ponsà havia mort l’agost del 1901 a Puigcerdà. Les dues exposicions van ser un èxit de públic. A Sabadell, els elogis del senyor Narcís Giralt donaven a entendre que aquelles pintures eren obra d’un geni. A Barcelona s’havia de fer cua per entrar-hi, però, malgrat això, la crítica va ser negativa, en especial la de Raimon Casellas, un dels crítics d’art més influents de Catalunya, que va lluitar contra la pintura de temàtica històrica, costumista i acadèmica perquè considerava que els faltava emoció i sentiment.
‘L’onze de setembre de 1714’ (1909), Fundació 1859 Caixa Sabadell
Amb la crítica en contra, sense el mecenatge del senyor Ponsà i sense grans encàrrecs, la vida artística d’Antoni Estruch es feia difícil. Va pintar un Sant Sopar que li encarregà el senyor Miquel Sanmiquel, però més enllà d’això, veia a venir el buit i l’oblit. Va optar per altres temes, com per exemple el social, amb la pintura Manifestació per la República de l’any 1904. També es va decantar per la pintura de fets èpics i històrics com el Corpus de sang de 1640, que va pintar l’any 1907 i L’onze de setembre de 1714, l’any 1909, que no van representar cap mena d’èxit ni cultural ni econòmic. Tan sols li van reportar certa reputació les oleografies que va realitzar del Corpus de Sang el litògraf barceloní Francesc Madriguera.
Antoni Estruch començava a pensar que aquell ídol d’anys enrere dels sabadellencs anava pel camí de ser un fracassat i abans de veure-ho com una realitat, va decidir marxar a Buenos Aires. Hi ha qui diu per dirigir l’Escola de Belles Arts d’aquella capital, però Federico Ruvitoso, director del Museo Provincial de Bellas Artes Emilio Pettoruti de La Plata, ho posa en dubte. Sembla que va marxar sense cap feina determinada.
‘Corpus de sang’, també conegut com ‘Els segadors’ (1907), Museu d’Art de Sabadell
Necessitava diners per sufragar el viatge, per aconseguir-los es va posar d’acord amb els dirigents de l’Acadèmia de Belles Arts, els senyors Antonino Oliver Turull, Joan Brujas i Pelliser i Francesc Pulit i Tiana, i els va donar poders per vendre el quadre L’onze de setembre de 1714, a canvi, ells li avalarien un préstec de deu mil pessetes de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. El gener del 1910, Antoni Estruch i la seva família, a bord del Tomaso di Savoia, s’embarcaven cap a l’Argentina. El quadre no es va vendre mai i va quedar en poder de la Caixa d’Estalvis.
Sembla que les primeres feines a l’Argentina foren d’artista pintor, hi ha constància d’unes pintures seves a la Basílica de San Francisco de Mendoza. L’any 1922, amb el nom d’Antonio José Estruch, va fundar Vitrales Estruch, que va arribar a ser un dels tallers de vitralls més importants de l’Argentina. Antoni Estruch i Bros va morir a Buenos Aires el setembre del 1957.
‘Manifestació per la República’ (1904), Museu d’Art de Sabadell
Vint anys després de la seva mort, es va recuperar el quadre Corpus de sang. Quan es va saber que la pintura era a Barcelona en un magatzem de la família Madriguera, es va crear una comissió ciutadana formada per Benet Armengol, Andreu Castells, Lluís Clapés, Antoni Forrellad, Esteve Renom, Ramon Vall, Francesc Ventura i Josep Villar, que van organitzar una campanya popular per recollir diners i van gestionar la compra. El gener del 1977, el quadre va tornar a Sabadell.
Els dos quadres, que es varen salvar de la dictadura franquista, han estat, i són, icones del catalanisme i de la cultura popular molts anys després de la mort del seu autor.
