Opinió

Què està passant al sector bancari?

[Joan Llonch i Andreu, professor del departament d’Empresa de la UAB i exvicepresident de Banc Sabadell]

Recentment, hem viscut uns dies molt convulsos al sector financer a causa de la crisi de dos bancs, el Silicon Valley Bank i el Credit Suisse. Poc després han aparegut dubtes sobre el Deutsche Bank (DB), que li han provocat uns grans descensos en la cotització. Tot això ha generat un clima d’incertesa sobre la solvència dels bancs, que tractarem d’analitzar seguidament.

Si fem un repàs als comptes de Silicon Valley Bank a 31-12-2022, veiem que es tracta d’un banc amb uns 200.000 € d’actius totals, fet que el col·loca en la setzena posició entre els bancs americans. Les seves dades són aparentment bones: té un 12,1% de core capital Tier 1 (similar al Santander); uns beneficis de 1.400 milions; una rendibilitat del 9,6%, que està bé; una ràtio de palanquejament del 8%, que és prudent; una ràtio de liquiditat del 150%, que és correcta, i una ràtio d’eficiència del 58,3%, que no és excel·lent, però millor que la de molts bancs europeus.

Què és el que crida l’atenció’? Doncs la gran diferència entre els dipòsits, 162.000 milions, i els crèdits, 68.000 milions. Això vol dir que hi ha una gran quantitat de recursos que no estan invertits en crèdits, sinó en altres actius. Aquests excedents es van invertir principalment en renda fixa, a uns tipus molt baixos, que eren els existents en el seu moment. La sobtada escalada dels tipus d’interès va provocar que els 91.000 milions invertits en renda fixa (el 47% dels actius) es devaluessin en uns 15.000 milions, i passessin a valdre 76.000 milions. Com que eren inversions a venciment, ni els directius del banc ni els auditors van considerar que calia fer cap dotació, ja que al venciment es recuperaria tot el capital. El problema és que aquestes minusvàlues latents havien consumit, sobre el paper, tots els recursos propis del banc, xifrats en uns 16.000 milions. Per tant, a final d’any, el banc estava teòricament en fallida. Aquesta situació patrimonial va alarmar els dipositants, que tenien grans quantitats de recursos no coberts per fons de garanties, i es va produir una sortida massiva de dipòsits. Per fer front a aquests reintegraments, el banc va haver d’anar venent bons, amb minusvàlues, i materialitzant unes pèrdues que fins llavors eren sols latents. L’espiral fou tan greu, que va haver de ser intervingut per la Reserva Federal.

El cas de Credit Suisse és completament diferent. Es tracta d’un banc considerablement més gran, i amb una carta de presentació molt pitjor. El 2022 va perdre 7.400 milions d’euros, després d’un 2021 també amb resultats negatius. Amb tot, les ràtios que presenta l’entitat no són dolentes: un 14,1% de capital Tier 1, un 5,4% de ràtio de palanquejament, i una ràtio de liquiditat del 144%.

Però Credit Suisse no és un banc comercial, com són els grans bancs espanyols, entre ells el Sabadell, sinó que es dedica a la banca d’inversió, la banca privada, la gestió d’actius i la banca corporativa. En aquest cas, les pèrdues procedien d’una mala gestió del risc en la divisió de banca d’inversió, que el va portar a prendre decisions errònies. A això caldria afegir les multes per valor de més d’11.000 milions que va rebre per les irregularitats en el blanqueig de capitals i en el tracte amb clients inapropiats.

Pel que fa a Deutsche Bank, va guanyar 5.600 milions d’euros el 2002, amb una rendibilitat del 9,4%. Disposa d’una ràtio de capital Tier 1 del 13,4%, millor que el Santander, una ràtio de palanquejament del 4,6%, igual que el Santander, i una ràtio de liquiditat del 144%, que és correcta. A més, l’informe d’auditoria externa és net, sense excepcions.

El seu punt feble és la ràtio d’eficiència, del 74,9%, que és molt alta. Això implica que el banc ha d’incrementar ingressos de manera significativa, ha de retallar despeses de forma dràstica, o ambdues coses alhora. Amb tot, no hi ha cap motiu que justifiqui els furibunds atacs que ha patit en borsa durant la setmana passada. Però, com és sabut, hi ha especuladors que guanyen molts diners amb posicions baixistes, en aquest banc i en altres bancs d’Europa.

En resum, la situació de Deutsche Bank no té res a veure amb la de Silicon Valley Bank o Credit Suisse. És un banc solvent, que ha reconduït la seva estratègia i que torna a ser rendible. D’altra banda, cal constatar que la situació de la banca espanyola tampoc té res a veure amb la d’aquests dos bancs en crisi. Els bancs espanyols tenen models de negoci diferents, que són rendibles, es troben sota l’estricta supervisió del BCE i disposen d’uns nivells de capital i de reserves que els permetrien fer front a qualsevol ensurt amb plenes garanties.

Comentaris
To Top