[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Just abans de la mort del dictador, l’octubre de l’any 1975, la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) des de la seva revista clandestina criticava durament el règim: Morir matant, deia en un gran titular a portada. L’editorial tenia un títol d’humor negre mentre moria de forma espantosa: Abreviemos, por favor. En aquests dies d’assassinats i de la fi del dictador, el 26 de novembre del 1975, només sis dies després de la mort de dictador, el comitè local de la JCC de Sabadell, que es reunia en un local d’una cooperativa sanitària del carrer de Gràcia, va organitzar, amb una gran audàcia, el que s’anomenarà Manifest dels 95. El manifest significa la irrupció pública d’una nova generació de sabadellencs: obrers, estudiants, artistes, esportistes, etc. Significa alhora el primer intent de coordinar la lluita antifranquista des de tots els àmbits de la vida associativa ciutadana. El manifest combinava perfectament les reivindicacions concretes dels joves amb la necessitat de la llibertat: “Els joves d’avui no tenim veu ni vot […] Calen organitzacions democràtiques juvenils. […] Aquesta democratització no és possible sense abans promulgar una amnistia per a tots els presos i exiliats polítics i sindicals, primer pas vers una reconciliació de tots els espanyols.”
El desafiament al règim feixista era frontal: es repartia el manifest per tots els racons de la ciutat, amb el nom sencer de, en realitat, 92 joves. A més, el 22 de febrer del 1976, és a dir, el cap de setmana abans de l’inici de la vaga general i a iniciativa del comitè local de la JCC, es va presentar el manifest al pavelló d’esports de Sant Oleguer. Unió Jove, la revista clandestina de la JCC local, explica aquests moments emocionants de la vida local: “[…] Cuantos jóvenes han aprendido estos días lo que significa la unidad, la libertad, los intereses comunes de todo el pueblo por tener un ayuntamiento democrático, para terminar con la represión […] La participación de más de 2.000 jóvenes en el festival del 22 de febrero, organizado por los ‘95’ en el Palacio de Deportes es otra muestra de lo que decimos. Los gritos de ‘llibertat’, ‘amnistía’, ‘Visca Catalunya Lliure’, y ‘Burrull dimite, el pueblo no te admite’ coreado por todos los asistentes […] Hoy podemos decir que la JCC estamos enraizados en nuestra ciudad. Tenemos capacidad para movilizar y dar alternativas”.
El franquisme el van derrotar també, o fonamentalment, els joves, uns joves que havien creat espais de llibertat fins al darrer límit de la ciutat. La vaga general es produeix quan tots els instituts de la ciutat estan en vaga des de la setmana anterior. L’havia convocat la semilegal Junta de Delegats. Crec que seria una bona idea reunir aquests 92 joves en un acte al saló de plens de l’Ajuntament i fer-ne una commemoració. O esperem que morin?
