Va ser pioner en posar títols a les exposicions de pintures. “Vaig veure un vinil, El Transformer de Lou Reed, i cada cançó tenia un títol. I… l’any 2001, vaig posar títol a la meva obra”, explica el pintor sabadellenc, Ferran Mas (1960). Posa títol a l’exposició, però defuig de fer-ho quadre per quadre: “Posar-hi nom limita molt la interpretació de l’obra”, creu.
Mas sempre ha pintat, des que era un marrec, però va formar-se a l’escola Illa a finals dels anys 90. “Pintar és com un accident que té sentit”. Creu que pintar és una meditació, que li permet estar amb ell mateix. Recorda com, de petit, es passava les nits de divendres i dissabtes pintant mentre la seva tieta cosia. Sent més gran, recorda com els professors li van dir: “Tu serveixes com a venedor o artista”.
La seva trajectòria, des de 2001, ha estat extensa. Llum de la Selva, Aigua del desert, Querosè i altres pintures, Marines i Monstres, Màgia i pèrdua, La Cuca del Diable, Textures Humanes, Endarrere en el temps i Els quatre elements és part del seu currículum com a artista.
Aquest abril, després d’uns anys treballant en silenci, inaugura l’exposició Cares i Noms, a la biblioteca 1 d’octubre de Moià, inspirada en la cançó de Lou Reed i John Cale i el llibre Gasolina de Gregory Corso. De fet, una poesia de l’escriptor acompanyarà els dotze quadre de l’exposició.
El ‘backstage’ de l’obra
“Un pintor bo dirà que triga tres mesos a fer un quadre”, sosté l’artista. Però aquest no és el seu modus operandi: ell disposa uns deu quadres a terra –perquè no regalimi la pintura, que és molt líquida– i de tots ells, n’estripa nou.
“El que queda és el bo”, diu. Potser triga un dia, dos, tres… una setmana. És complicat encasellar-ho dins d’un sol estil. La seva pintura precedeix a l’expressió: “No és ni hiperrealista ni abstracte. Pots intuir el que veus, i el que veus, ho veus per sempre”, apunta. I, quan es queda satisfet amb la seva obra, és del tot gratificant.
Com a nous projectes, en Ferran està omplint el món d’unes pintures, els Caps de patata que simbolitzen individus: uns, amb una línia blanca i d’altres, amb vermelles. Representen la intuïció. I, quan es barregen, en sorgeix el color rosa, l’amor. També està fent una caixa negra: un recull d’obres que no sortiran a la llum fins que ell mori.
