Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1962) ha cobert guerres com a reporter des de 1991. Més de tres dècades d’experiència en conflictes bèl·lics, però, no han erosionat la seva visió de l’amor. “La guerra no és el contrari de l’amor. El contrari de l’amor és la indiferència”, dispara el primer titular. La seva gran història, defensa, és amb la paraula. “A mi la guerra no m’interessa ni estic programat per viure-la. Em va tocar i el meu repte va ser com traduir la guerra amb paraules”. Això, sintetitza, ha construït la seva relació d’amor amb el lector.
Les seves primeres cròniques, repassa, “no valien res”. “Estava practicant”, fa broma. El secret de persistir en aquells inicis als camps de batalla? “Em movia bé”, diu. Havia connectat amb el reporterisme. Avui, reflexiona sobre el trajecte, que l’ha portat fins als indrets aparentment menys plaents. “El reporterisme és com el sexe: s’aprèn practicant… Mira, aquí hi ha una altra vegada l’amor!”, riu.
“Com que em vaig espantar, ara estic en les guerres”
A la guerra, reafirma, pot sorgir l’amor. “I tant!”, emfatitza. De les seves paraules, però, es desprèn que hi ha més sexe que amor. La conversa no l’incomoda, però opta per un replegament elegant de les tropes. Amb tot, Garcia-Planas no creu que l’amor sigui més difícil per a un reporter de guerra. I defuig del concepte d’amor convencional. “En realitat, l’amor és una flor exòtica, molt difícil de cuidar. Està per sobre de si ets reporter o informàtic”, exemplifica, sense voler despertar les ires en altres professions.
De petit, volia ser arquitecte. Però el seu desamor amb els números va pesar més. “Com que em vaig espantar, ara estic en les guerres”, ironitza. Abans d’entrar a la trinxera [del periodisme], també va pensar a ser arqueòleg. Malgrat no ho sembli, tot tenia un sentit. “El reporterisme és arqueologia. Perquè en una guerra tot queda esmicolat. I ho has de reconstruir i reinterpretar”, reflexiona sobre les primeres il·lusions d’aquell jove sabadellenc.
“L’amor comença amb l’ego. És egoista, perquè el principal beneficiari ets tu”
Amb el fotògraf amb qui viatja, mediten molt sobre l’amor i les relacions. “L’amor és diferent en zona de confort que en zona de no confort”, adverteix. Una vegada, la revista Marie Claire li va demanar per Sant Valentí [“el Sant Jordi de la resta del món, però sense llibres”] com era l’amor a tots els racons del món on havia estat. En aquell article, rememora, va recórrer a la definició de la RAE. “Una de les accepcions parla de ‘quelcom que omple un buit que tens’. Tu tens una mancança. L’amor comença amb l’ego. És egoista, perquè el principal beneficiari ets tu”, assenyala.
Fent el mateix exercici, en trobem una altra que parla del “sentiment d’afecte, inclinació i entrega a algú o alguna cosa”. Una definició que explica el seu enamorament amb el lector i la paraula. Encara que aquesta, sovint, s’escrigui acompanyada d’armes i destrucció.
