JORDI SERRANO

Literatura i esports

[Jordi Serrano, Historiador i rector de la UPEC]

Avui farem un reportatge de cultura tal com el fan els periodistes d’esports. Comencem, com diu el Carles Porta. Arturo Pérez-Reverte ha estat sancionat per mala educació en insultar una persona el 2022 que estava a la filera del costat on firmava Sergi Pàmies. Li va dir que el seu llibre era molt millor que el del Pàmies perquè era en castellà. El de la cua li va respondre que no llegia llibres de carcamals neofeixistes. Pérez-Reverte es va aixecar i li va fotre una hòstia. Els organitzadors l’han sancionat a no venir al Sant Jordi els propers deu anys. Pàmies ha declarat: “Encara no entenc per què la gent llegeix els meus llibres, podent anar al cine”.

He trobat una curiositat en uns retalls antics del diari L’Unità de l’any 1928. Ens expliquen que Antonio Gramsci va patir a la presó la ruptura d’un dit que endarreria molt la redacció dels seus quaderns. Un tal Enzo Marcheni el va condemnar a vint anys de presó per antipatriotisme. Tornant a casa, Eduardo Mendoza pateix mal de panxa continu i de l’emprenyada reescriu La ciutat dels prodigis en el marc d’una Catalunya independent, en què Barcelona es converteix en Chicago dels anys trenta. Pilar Rahola, en canvi, pateix una ruptura dels tendons isquiotibials de tant trencar llits. No pot seure, així que no pot escriure la novel·la que ha començat, en què lloa el govern d’Israel i en què el dolent, sorprenentment, és palestí. Jordi Basté pateix una ruptura de menisc i no pot caminar ni escriure llibres. El metge, a més, li ha prohibit fer ràdio. No hi té res a veure, però és intel·ligent, el metge. Clara Ponsatí ha decidit venir a Catalunya a firmar el seu llibre. El comitè organitzador volia que Ponsatí donés les gràcies a ERC perquè s’ha salvat que Llarena i Marchena la posin a la presó. Preguntada, la mateixa Ponsatí ha dit: “El meu llibre no existeix, quan ho vaig dir era un farol”.

El mercat està mogut. S’especula de fonts generalment ben informades que Quim Monzó fitxa per una editorial albanesa, Natza Farré per una de l’Aràbia Saudita, David Fernàndez per una de les Illes Caiman, Xavier Domènech per una de Sibèria i Pilar Rahola per una editorial extremenya. Preguntat Xavier Bosch sobre el seu llibre 32 de març, ha dit: “Cal anar pàgina a pàgina, i fins que no arribes als 90 minuts no saps qui és l’assassí”.

El Servei de Salut del Departament de Cultura afirma que estan treballant per tal de recuperar tots els escriptors lesionats i afirmen, sense cap prova mèdica, és clar, que d’aquí a tres mesos tornaran a escriure i publicar. Sobre Gramsci, han dit: “Sembla que ho té fotut per venir, tot i que hi ha hegemonia al comitè organitzador per acollir-lo”. “Un problema de l’edat”, han afegit.

Bé, podeu pensar que aquest article té moltes inexactituds, és clar, no està a la secció d’Esports. Demà és el dia de l’any que compreu un llibre, estaria bé, si no és demanar gaire, que us el llegíssiu. Diuen que és bo per a les neurones, no ho sé jo. Manual d’instruccions: no llegiu la rosa i no poseu el llibre en un gerro.

Comentaris
To Top