Allan Contreras havia de ser el número 5 de la Crida a les eleccions municipals. Però no podrà ser perquè no ha pogut completar els tràmits per tenir la nacionalitat espanyola. I és que Junta Electoral de Zona (JEZ) li ho ha impedit impugnant la seva candidatura. Així ho ha denunciat la formació aquest dimecres en roda de premsa, on també van revelar que David Fernàndez-que va ser diputat i portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya entre el 2012 i el 2015- serà el substitut simbòlic de Contreras. Per conèixer més en profunditat el cas hem parlat amb el jove, que ens ha explicat la seva situació i ha denunciat el racisme institucional, que com ell, pateixen gairebé 15000 persones migrades a la nostra ciutat.
Primer de tot. Com estàs després de tot el que ha succeït?
Per una part em dol, perquè fins ara estava emocionat per tot el que representa participar en una campanya. I clar, notícies com aquestes sempre fan una mica de mal. D’altra banda, em sento fort. He rebut molts suports per missatges i trucades, que encara no he pogut respondre. També l’he rebut des de la Crida i dels espais on milito. I és confortable perquè em demostra que estem fent les coses bé.
Per posar context, quan us arriba la notificació de la JEZ?
Ens va arribar el dia abans de poder fer les últimes al·legacions que es realitzen en cas que algú quedi fora de les llistes. Fins aquell moment estàvem pendents de si ho hauríem de fer o no.
Com a Crida n’éreu conscients?
Sí. Ja fa un any que sabíem que podia passar i dimecres passat (26 d’abril) se’m va notificar oficialment. Perquè els terminis són complicats i més els migratoris, que es dilaten moltíssim. La mitjana acostuma a ser de 18 mesos, segons la llei haurien de ser 12. De fet, jo ja fa 1 mes que hauria d’haver rebut els papers pertinents. El registre civil hauria d’haver segellat la juramentació i resolució, d’aquesta manera ja tindria el DNI. Això és greu, perquè si s’haguessin complert els terminis pertinents, jo ja tindria la documentació, estaria a la llista i seria número 5.
I a escala personal, creies que et podria passar això?
Sí. Perquè el procés migratori pel qual he passat també m’ha generat situacions semblants en altres àmbits. De fet, quan vaig fer la selectivitat només tenia el passaport, fet que em va impedir entrar a la universitat tot i aprovar els exàmens. Davant d’aquella situació, igual que ara, podria no haver fet res, però ho vaig intentar. Per tant, sabia que podia passar, i per això vam anar fins al final. Fins a l’últim moment hem provat de demostrar que hi havia documentació a la taula. Com no ha funcionat ho hem hagut de denunciar, però no només ho he fet per mi.
Per qui més ho heu fet doncs?
És cert que jo ho pateixo perquè sóc subjecte passiu de vot. Però no sóc l’únic que pateix aquesta situació. Estem parlant d’altres drets i altres tipus de discriminació. Va lligat amb la lentitud burocràtica. Casos com obtenir la primera targeta de residència. En el meu cas sóc un privilegiat, perquè el meu país té acords bilaterals i amb 3 anys es pot aconseguir. Però n’hi ha d’altres que necessiten 10 anys i per accedir a la nacionalitat, que jo n’he trigat 9, han d’esperar 15, 16 o 18. Per això ho denunciem, perquè no pot tornar a passar.
Creus que l’administració és responsable de tot plegat?
Òbviament. Les persones migrades hem portat una ILP al Congrés, l’han tingut anys sota la taula. S’ha intentat gestionar per diferents ministeris, ara ho porta el de migracions, perquè hem dit prou. Nosaltres no som mà d’obra barata, som persones i ciutadans.
Posant d’exemple el teu cas i ara que treus el tema, com gestiona el sistema l’entrada de migrants i el donar-los els papers?
Hi ha dues vies. La primera és la legal i és molt complicada. En aquesta cal que Espanya accepti la teva sol·licitud d’entrada al país. L’altra és la real. I és que la majoria de gent ho fa per via irregular. Molts cops la gent d’Amèrica Llatina arriba en un vol turístic i un cop aquí es queda, és el que vaig fer jo. A partir d’aquí s’inicia un procés de 3 anys en els quals el govern espanyol et demana que puguis demostrar que en aquests 3 anys tu has residit al país, tot un temps on òbviament estàs sense papers. Molta gent ho demostra amb l’empadronament, jo ho vaig fer, però no és fàcil. Després cal presentar un arrelament laboral, que consisteix a tenir una oferta de feina. Més tard t’arriba una targeta amb el NIE, que dura un any i cal anar renovant. Un cop amb això, al cap de 6 mesos, t’arriba una segona que dura 2 anys i més endavant una tercera de dos anys. Quan tens tot això pots tramitar la nacionalitat i la targeta de llarga durada. En fer-ho l’estat té 12 mesos per dir si t’ho accepta o no, però com deia normalment es dilata i triga molt més. En el meu cas ha trigat 13 mesos i mig.
Contreras ha donat la seva visió al Diari/ David Chao
I un cop amb això ja ho tens tot?
No pas. Després hi ha dues vies més. Si t’ho pots pagar vas a un notari i fas la juramentació. Són diners, però t’estalvies molt de temps, és el que vaig fer jo. En cas contrari demanes cita a la Policia Nacional. Aquesta via és molt complicada. Perquè gairebé no n’hi ha, estan molt demandades. Un cop fet s’envia al registre civil, ho segellen i ja pots anar a la policia local a fer el DNI. Jo ara mateix em trobo en aquest punt, però l’últim tràmit encara no m’ha arribat, malgrat que he presentat tots els papers que calien.
Per que creus que ha passat?
Com et deia és per l’administració. Va lenta. No es destinen prou recursos a les oficines d’estrangeria. I ja els interessa, perquè són taxes i impostos. És tot un entramat amb cites que es donen amb retard. I no només passa en aquest cas sinó que també ho veiem en altres serveis públics que afecten el conjunt de la classe treballadora com educació o sanitat. Per tant, puc dir que en el meu cas ha estat un tema de racisme per lentitud burocràtica.
Creus doncs que hi ha un component de classe i racial en aquestes situacions?
El classisme el veiem quan gent estrangera amb diners arriba a Espanya. Casos com multimilionaris o futbolistes, com són rics el govern espanyol els dona el visat d’or. Bàsicament, és la nacionalitat, simplement perquè tenen molts zeros al compte corrent. Per la resta de migrants no és tan fàcil. Nosaltres no hem vingut no per fer negoci, sinó per motius de seguretat i dignitat. I no se’ns rep ni tracta igual. És aquí on es veu el classisme. Per què un milionari pot tenir la nacionalitat en 2 mesos i jo he trigat 9 anys? Per això parlem de racisme estructural i institucional.
A més a més del teu cas també hi ha el d’altres candidatures on hi ha hagut gent vetada. Algunes són d’esquerres. Creus que hi ha un biaix per part de la judicatura?
És cert que hi ha uns indicadors. Una referent que tinc, la Georgina Monge, diu que quan s’entra a les institucions tot allò que s’ha creat ha estat fet per l’home hetero blanc i els acomoda a la seva realitat. Per tant, tot allò que s’allunya de la seva visió l’incomoda, no es té en compte la interseccionalitat o la diversitat. Davant d’això, i sent conscient d’aquesta realitat, vull creure i espero que no.
Tornant al tema inicial, has dit que malgrat tot continuaràs fent campanya. De quina manera serà?
Com fins ara. El meu compromís amb la Crida i amb Sabadell seran exactament iguals. Ho porta sent des del dia que es van presentar les llistes. Sóc qui sóc i les meves conviccions són fermes. Jo continuaré fent campanya, militant als espais com sempre he fet i intentaré participar i ajudar en tot el que pugui.
Com ha estat el procés per introduir David Fernàndez a la campanya? Com valores el seu gest?
Ha estat molt fàcil. La seva presència ens permet donar-li més impuls a la denúncia que fem. Les seves paraules de suport m’han emocionat molt. Comparteixo amb ell l’opinió que les persones que tenen el privilegi de posar-se al davant en situació de vulnerabilitat de drets han de ser valentes i han de fer-ho per tots aquells que no podem. Simbòlicament, el que ell fa per mi és el mateix i jo ho valoro moltíssim.
