[Jordi Serrano, historiador]
Després de molts anys reclamant que els pisos del banc dolent, la Sareb, es posin a disposició de la gent que els necessita, resulta que el govern ha decidit “mobilitzar” 50.000 habitatges. Sembla aquell acudit d’un mestre que li pregunta a un alumne: “Roc, digues el nom dels cinc continents del planeta?” I el Roc respon: “Els quatre continents són tres: Europa i Àsia”. Quan vaig llegir la proposta de Pedro Sánchez, vaig pensar: ja era hora! Per fi els pisos de la Sareb deixaran d’estar buits i es podran dedicar a polítiques socials. Cal recordar que la Sareb es va crear el 2012 comprant als bancs els productes tòxics. Era una forma enginyosa d’anar pagant el deute dels bancs durant deu o quinze anys. De fet, van dir que així recuperarien la morterada que havien utilitzat per salvar tots els bancs. Era mentida. No només això, sinó que els bancs no volien que els pisos de la Sareb es posessin al mercat perquè deien que perjudicava el preu dels pisos que tenien. Una barra descomunal.
Aquesta és la raó que havent-hi centenars de milers de persones sense pis a Espanya, convisquessin amb 50.000 pisos buits que eren, de fet, de l’Estat, és a dir, dels mateixos ciutadans. Però no us heu de creure res, resulta que per al govern de l’Estat “mobilitzar” no vol dir posar a disposició dels ajuntaments i comunitats autònomes (CCAA) els pisos, sinó que vol dir que els hi comprin! La cara dura és infinita. A més, a l’hora llegir la lletra menuda, veiem que no són 50.000 pisos, sinó 21.000, n’hi ha 14.000 més en situació irregular i que per mala gestió no saben què fer-ne i volen que els hi comprin a preu de mercat. I la promesa que 15.000 més es podrien fer per constructores en terrenys de la Sareb. Dit de manera que es pugui entendre, ara els ajuntaments i CCAA hauran de pagar en diferit diners als bancs! Avui encara la Sareb deu 35.000 milions. Mira que havia sentit i llegit eufemismes, però mobilitzar cal reconèixer que és molt enginyós i creatiu. Detalls com aquests són els que fan que la gent deixi de creure en la política, més encara si la decisió la pren un partit d’esquerres com el PSOE. Tot és fum. Ni un euro. Creuen que tothom és imbècil, especialment la seva pròpia gent i pretenen enganyar-los.
No és estrany que llavors la gent poc informada, però que veu que l’Estat no els soluciona els seus problemes, acabi abstenint-se o votant l’extrema dreta per desesperació. No pot ser que el govern espanyol es desentengui de les polítiques socials, anunciï les mesures, però que la despesa la facin els ajuntaments i les CCAA. Per tenir un govern així, per què el necessitem? Amb aquesta actitud no només avalen la gent que vol marxar de l’Estat espanyol, sinó que avalen les idees llibertàries: per què volem un Estat? Hi ha massa gent que es creu molt llesta i pensa que els votants som imbècils. En realitat, el que ha ideat la paraula mobilitzar caldria que sigui assenyalat amb el dit i desterrat en un desert ben llunyà. Per dir-ho suaument. No es pot jugar amb els sentiments de la gent més necessitada. Saben el que significa que una família amb fills no tingui un pis?
