Ciutat

‘Raptivisme’ i art urbà per trencar barreres i defensar els drets humans

Sabadell és escenari de la XIII edició de la gira Ciutats Defensores dels Drets Humans

Els artistes han visitat Sabadell en el marc de la XIII edició de la gira Ciutats Defensores dels Drets Humans / aina torres

En Thiat ha estat més de 13 cops a presó per plantar cara a l’statu quo del seu país. Ha rebut amenaces, pallisses i un tracte inhumà en nombroses ocasions. És una de les figures més famoses del Senegal: tant, que a Sabadell també el reconeixen pel carrer i li demanen fotos. “És un referent per a tots els joves i els activistes del país”, apunta un dels fans que s’apropa.

Com a fites a reconèixer, el raptivista (és així com es defineix) és membre fundador del col·lectiu Y’ena Marre, un grup de rapers i periodistes senegalesos creat el 2011 per protestar contra el govern i animar el jovent a registrar-se per votar: van aconseguir fer-ho en les eleccions del 2011 i van derrocar així el president AbdoulayeWade. “El Hip-Hop és el vehicle del missatge: jo no ho faig per ser famós, sinó per ser un bon model”, explica.

Fer-ho li ha portat problemes personals, però creu que és la seva responsabilitat “donar veu dels que no tenen veu i ser el micròfon dels que han estat silenciats pel sistema”. Ha estat uns quants cops empresonat per plantar cara al sistema polític: “la cel·la és la meva segona casa”, bromeja. Però no l’importa. Creu que el més important és la justícia i assegura tenir molta esperança en les noves generacions: “No em fa por morir, no m’importa, si això ajuda a canviar les coses”.

Els grafitis de Laila Ajjawi

La Laila Ajjawi tampoc ho ha tingut gens fàcil: es va criar als afores del camp de refugiats d’Ibridde Jordània, on es van establir generacions de palestins desplaçats. És artista de carrer i, amb el seu pinzell i la seva veu, lluita pels drets de les dones i de les persones migrades.

El seu treball ha aparegut recentment en revistes i diaris internacionals. La seva última peça qüestiona les lleis del país, malgrat que la pràctica de grafits polítics a l’Orient Mitjà està dominada per homes. La jove va viure sense cap mena de privacitat: allò va fer que comencés a pintar i expressar-se, posant l’art al centre de la seva vida. També algun cop ha tingut problemes amb l’autoritat per problemes burocràtics: “Van acusar-me de no demanar permís per pintar un mural, però va ser un malentès i es va resoldre”, exposa.

Per ella, l’art és imatge i pot explicar moltes coses. I també creu en el poder que té la seva tasca en el subconscient de les persones: “Tot el que conté imatges afecta, a la llarga, al subconscient”. Considera que té un fort poder. Ella procura que les seves creacions tinguin sempre un tarannà positiu, i dibuixa dones que, tot i ser una pintura, representin persones de carn i ossos. Laila Ajjawi va pintar un mural per primer cop el 2013, i sosté que li va canviar la vida. 

Citats a Sabadell

Ells dos van tenir una cita a la ciutat, una activitat organitzada des de l’Ajuntament de Sabadell, a dos instituts de la ciutat. L’acció s’emmarca en la gira de primavera de la XIII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans que té lloc a diversos municipis catalans. Durant aquests dies, diverses defensores dels drets humans estan realitzant activitats de sensibilització i d’incidència política i social a 28 municipis catalans.

Els activistes locals van visitar dos centres educatius de la ciutat per a parlar del rap i l’art urbà com a eines de denúncia i de transformació social. Durant la seva visita, Laila, amb col·laboració amb en Werens, van fer una xerrada sobre l’art urbà com a eina de denúncia i de transformació social, un taller i van pintar un grafit a la paret de l’Escola Industrial: una dona palestina envoltada de flors.

Comentaris
To Top