En Thiat ha estat més de 13 cops a presó per plantar cara a l’statu quo del seu país. Ha rebut amenaces, pallisses i un tracte inhumà en nombroses ocasions. És una de les figures més famoses del Senegal: tant, que a Sabadell també el reconeixen pel carrer i li demanen fotos. “És un referent per a tots els joves i els activistes del país”, apunta un dels fans que s’apropa.
Com a fites a reconèixer, el raptivista (és així com es defineix) és membre fundador del col·lectiu Y’ena Marre, un grup de rapers i periodistes senegalesos creat el 2011 per protestar contra el govern i animar el jovent a registrar-se per votar: van aconseguir fer-ho en les eleccions del 2011 i van derrocar així el president AbdoulayeWade. “El Hip-Hop és el vehicle del missatge: jo no ho faig per ser famós, sinó per ser un bon model”, explica.
Fer-ho li ha portat problemes personals, però creu que és la seva responsabilitat “donar veu dels que no tenen veu i ser el micròfon dels que han estat silenciats pel sistema”. Ha estat uns quants cops empresonat per plantar cara al sistema polític: “la cel·la és la meva segona casa”, bromeja. Però no l’importa. Creu que el més important és la justícia i assegura tenir molta esperança en les noves generacions: “No em fa por morir, no m’importa, si això ajuda a canviar les coses”.
Els grafitis de Laila Ajjawi
La Laila Ajjawi tampoc ho ha tingut gens fàcil: es va criar als afores del camp de refugiats d’Ibridde Jordània, on es van establir generacions de palestins desplaçats. És artista de carrer i, amb el seu pinzell i la seva veu, lluita pels drets de les dones i de les persones migrades.
El seu treball ha aparegut recentment en revistes i diaris internacionals. La seva última peça qüestiona les lleis del país, malgrat que la pràctica de grafits polítics a l’Orient Mitjà està dominada per homes. La jove va viure sense cap mena de privacitat: allò va fer que comencés a pintar i expressar-se, posant l’art al centre de la seva vida. També algun cop ha tingut problemes amb l’autoritat per problemes burocràtics: “Van acusar-me de no demanar permís per pintar un mural, però va ser un malentès i es va resoldre”, exposa.
Per ella, l’art és imatge i pot explicar moltes coses. I també creu en el poder que té la seva tasca en el subconscient de les persones: “Tot el que conté imatges afecta, a la llarga, al subconscient”. Considera que té un fort poder. Ella procura que les seves creacions tinguin sempre un tarannà positiu, i dibuixa dones que, tot i ser una pintura, representin persones de carn i ossos. Laila Ajjawi va pintar un mural per primer cop el 2013, i sosté que li va canviar la vida.
Citats a Sabadell
Ells dos van tenir una cita a la ciutat, una activitat organitzada des de l’Ajuntament de Sabadell, a dos instituts de la ciutat. L’acció s’emmarca en la gira de primavera de la XIII edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans que té lloc a diversos municipis catalans. Durant aquests dies, diverses defensores dels drets humans estan realitzant activitats de sensibilització i d’incidència política i social a 28 municipis catalans.
Els activistes locals van visitar dos centres educatius de la ciutat per a parlar del rap i l’art urbà com a eines de denúncia i de transformació social. Durant la seva visita, Laila, amb col·laboració amb en Werens, van fer una xerrada sobre l’art urbà com a eina de denúncia i de transformació social, un taller i van pintar un grafit a la paret de l’Escola Industrial: una dona palestina envoltada de flors.