Van ser la gran sorpresa l’any 2019, quan aleshores, amb l’alcaldable Esteban Gesa, el Partit Popular es va quedar sense representació a l’Ajuntament de Sabadell. Ara, amb l’antropòloga Cuca Santos (Madrid, 1969) al capdavant, els populars se senten confiats a tornar al consistori i recuperar el terreny perdut en aquests darrers quatre anys.
Les enquestes situen el Partit Popular al consistori. S’hi veu? Tenim molt bones vibracions després de tenir una bona rebuda als barris, inclòs el centre, on històricament ha estat menys receptiu al nostre partit. Hem notat l’augment de joves que se’ns han apropat preocupats per l’abandonament dels polítics.
Extrema dreta, Partit Popular i Ciutadans. Per on passa que el Partit Popular recuperi la seva presència entre els vint-i-set regidors? Si el votant vol un partit centredreta constitucionalista, l’única opció amb opcions d’entrar és el Partit Popular. Si concentrem el vot, podem tenir tres o quatre representants. Qui em coneix sap que soc de centredreta, feminista i amb molta consciència social. Temes que no són compatibles amb l’ideari de Vox. A més, no tenen una oferta municipal, només és en l’àmbit nacional. En la gran majoria de coses, com en temes d’immigració, l’Ajuntament no té competències.
Quina valoració fa del mandat de Marta Farrés? Durant els dos primers anys no es va fer res. El tercer any es va començar a fer una mica de xapa i pintura, una rentada de cara molt superficial. I en aquests darrers mesos hi ha hagut una histèria col·lectiva per fer moltes obres. Sabadell necessita un canvi estructural i tornar a ser aquella ciutat econòmicament forta i atractiva. No s’ha solucionat res. S’ha arreglat el passeig, s’han fet places, però així no s’ha fet el Sabadell del futur, sinó aconseguir el vot fàcil. D’altra banda, és cert que els carrers estan més nets i durant el Nadal, el centre estava preciós, però al meu barri no era Nadal.
S’hi asseuria per parlar d’un hipotètic acord de Govern? Hipotèticament, si som decisius, no ens tancarem en banda perquè hi hagi governabilitat a la ciutat. Amb el PSC m’hi puc asseure, cosa que amb la Crida i ERC, no. Tinc molts amics al partit socialista, i per al dia a dia, per una qüestió de gestió, més que ideològica, podríem pactar, però no em veig entrant al govern, sempre que després les nostres propostes tinguessin recorregut. La ciutat ha de tenir estabilitat, perquè al final qui paga la inestabilitat és el ciutadà.
Entre les propostes, un denominador comú: el jovent. Hi creu o és una línia estratègica per eixamplar la base dels populars? Apostar per ells és apostar pel futur de la ciutat. Hem d’ajudar als joves a emancipar-se, creant un parc d’habitatges per a joves, ja que no poden accedir a l’habitatge privat, sigui de compra o lloguer. Els joves són qui han de sostenir les pensions. Si no els hi aplanem el futur i els ajudem a remuntar el vol, no podrem mantenir el sistema del benestar. Cal, també, formació en funció de les necessitats del mercat de la zona per evitar que hagin de marxar de Sabadell, i una zona d’oci nocturn. Vull recuperar els casals de joves als barris.
Habitatge i formació. I després? N’hi ha prou? Quines empreses et venen al cap que representen Sabadell? Abans teníem el tèxtil i ara vas a Sant Cugat i veus el polígon tecnològic i tens enveja sana. Nosaltres tenim l’Ikea, el Corte Inglés. Són empreses de serveis, una ciutat de serveis que contracta gent per a la restauració i les botigues. Hem de buscar inversors, però primer hem de fer atractiva la ciutat, connectant-la bé, començant per arreglar les voreres de la Zona Hermètica. Tenim indústria tèxtil 2.0, la Fira de Sabadell, l’ESDI, però ho hem de potenciar més.
Quan parla de connectar, a què es refereix exactament? El Quart Cinturó és bàsic i cal augmentar el pas d’autobusos per la ciutat. Hi ha zones de la ciutat, on es concentren polígons, que estan molt mal comunicats. I que quedi clar que no soc negacionista del canvi climàtic, però no soc apocalíptica. Cal buscar l’equilibri entre la mobilitat privada i el transport públic. No pot ser que els veïns de Can Puiggener no tinguin una línia d’autobús directa fins al CAP de la Concòrdia. Hi ha molt camp a recórrer en aquest aspecte, com facilitar l’aparcament, per exemple, a l’avinguda de Matadepera, i així potenciar el petit comerç.
El Partit Popular sempre s’ha mostrat molt crític amb les ocupacions. I en aquesta matèria, la llei és molt explícita. Primer de tot, la llei de l’habitatge s’ha de canviar. Si una persona t’ocupa la teva propietat, ha d’anar al carrer. La propietat privada és un eix fonamental de les democràcies lliberals europees. Tu no pots treure aquest principi, perquè si ho treus això és la selva. Hi ha zones de Sabadell amb gent conflictiva, amb narcopisos, com als Merinals, i els veïns tenen un problema perquè legalment no poden fer res. Nosaltres crearem una oficina antiocupació, on informarem i assessorament a les persones que es trobin en aquesta situació. Focalitzarem els esforços perquè la policia Municipal intervingui tan aviat com es pugui abans de les 48 hores. Espero que al desembre Alberto Núñez-Feijóo guanyi i canviï la llei. Una altra cosa són les famílies vulnerables, però el privat no és qui ha de donar solució, sinó les administracions públiques.
