[Joan Buades, investigador en clima, turisme i globalització]
Com un zombie, trenta-un anys després que fos proposat, el Quart Cinturó intenta ressuscitar, ni que sigui un tros, en forma de ronda Nord. La promesa és afavorir la connexió entre les dues capitals vallesanes i fins i tot descongestionar la Gran Via de Sabadell. De fet, aquesta iniciativa ha estat clau per aprovar els pressupostos catalans per part del PSC i ERC.
Aquest entusiasme per la ronda Nord contrasta amb la declaració de l’emergència climàtica de l’Ajuntament de Sabadell (de febrer de l’any 2020) i del nostre Consell Comarcal l’octubre anterior. O amb la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de la UE contra Espanya per l’elevada mortaldat per contaminació en àrees com el Vallès.
La ronda Nord xoca amb tres límits físics insuperables. Primer, el país s’escalfa: segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat uns 2 °C des de l’any 1950. L’ONU exposa que, en l’escenari de continuar fent com fins ara, a la Mediterrània l’augment podria arribar als +8,5 °C a l’estiu. No plou de veres des de fa molt de temps a Sabadell i la sequera s’ha fet endèmica arreu de Catalunya. Cal parar aquest camí al precipici. En segon lloc, bona part d’aquest escalfament té a veure amb el transport: el 30% de tots els gasos que posen en perill la seguretat climàtica són emesos a casa nostra pel transport, meitat i meitat entre mercaderies per carretera i el cotxe. Posar més asfalt en forma de ronda Nord, B-40 o Quart Cinturó és just el contrari del que el seny reclama. Afavorir el cotxe i el transport pesant per carretera convertirà encara més el Vallès en un hub de carboni que agreujarà la inseguretat climàtica arreu. Finalment, està en joc la nostra salut: l’Institut de la Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha calculat que cada any podrien evitar-se més de 300 morts prematures a Sabadell (especialment de gent gran o persones amb complicacions respiratòries) si es complissin les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre els nivells mínims de contaminació. Això afecta especialment les partícules fines (PM2,5) i el NO2, que són producte de l’elevadíssim trànsit rodat individual i pesant dins la ciutat. Això en una ciutat com Sabadell, que és la setena més densament poblada de Catalunya i que té una extensió de zones verdes per habitant un 50% inferior a Terrassa i la meitat que a Rubí o Mollet. I que veu amenaçada una part del ric rodal agrícola que queda per la ronda Nord i les urbanitzacions noves que comportarà.
En contrast, en un dia feiner, els desplaçaments en cotxe quintupliquen els fets en tren o bus al Vallès Occidental segons l’Observatori de Mobilitat de Catalunya. A penes el 14% dels trajectes de Sabadell a Terrassa es fan en transport públic. Incloent-hi tot el cicle de vida, la diferència en emissions és enorme: el cotxe contamina vint cops més que el mateix trajecte en tren i set vegades més que en autobús. Un tren de mercaderies emet nou cops menys que un camió amb la mateixa càrrega. Aquesta aposta pel transport col·lectiu permetria, de rebot, reduir força la circulació privada i de camions dins la ciutat. Malgrat això, les anades a Madrid dels responsables municipals per exigir la ronda Nord són contínues. Mai no hi han demanat la urgència d’un pla ferroviari per al Vallès. La pregunta obligada és: per què el PSC s’entesta a multiplicar l’asfalt en lloc de prioritzar el tren i altres formes de transport col·lectiu?
Donar més opcions al cotxe i als camions és apostar a cegues per la inseguretat climàtica i per la precarització de la salut dels col·lectius més vulnerables. És hora d’escoltar la ciència, de canviar de prioritats abans que sigui massa tard. Davant el “bla bla bla” a favor del clima i la salut, volem fets. La ignorància té cura, però el cinisme no.
