[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Hi ha gent que es queixa que a les campanyes electorals els partits prometin tota mena de coses. Jo, en canvi, soc un ciutadà molt tradicional pel que fa a les formes de fer política. Crec sincerament que és precisament en les campanyes electorals on s’han de formular propostes pels propers anys. He trobat a faltar moltes coses, però em centraré només amb dues. Una que costa diners i una altra que no.
La que costa diners es el Círcol Republicà Federal de Sabadell. El Círcol Republicà Federal (CRF) de Sabadell l’inaugura l’any 1888 Pi i Margall, qui havia estat president de la Primera República espanyola, diputat per la circumscripció electoral de Sabadell i el primer socialista segons Engels. De fet, aquests dies es commemoren els 150 anys de la Primera Republica. Vist el que fa la família reial, potser estem a les portes de la III República i no ens n’adonem. Que Froilán sigui un candidat possible a regnar és tota una declaració de principis. No ens desviem, del CRF en deien la Catedral Republicana del Vallès. Comprar el local no costa ni un euro, només cal apel·lar a la consciencia democràtica del rector de la UAB Javier Lafuente perquè ens retorni d’una vegada el local robat per la Falange. Després, òbviament caldria restaurar-lo. Moltes ciutats envejarien tenir aquesta joia i nosaltres ni en defensem la propietat. Podria ser una bona proposta per la capitalitat de la cultura de l’any vinent.
La segona proposta no costa diners. El dia que mor Francesc Pi i Margall, el 29 de novembre de 1901, el republicà federal Pere Selvas proposa al ple municipal donar el nom de Pi i Margall a la plaça de Sant Roc, cosa que s’aprova per unanimitat el 21 de gener de 1902. L’ultrareaccionari Félix Sardà i Salvany, (el del “Liberalismo es pecado”) que té una estàtua molt a prop de la plaça, escriví contra de decisió de donar de la plaça de l’Ajuntament a Pi i Margall a la Revista Popular: “Lo ha de ser en este número de regocijos y galas nuestra protesta de católicos y de españoles (y muy singularmente de catalanes) contra la especie de apoteosis cívica, con que estos últimos días se ha querido enaltecer la memoria de un hombre que no es en manera alguna de honor para nuestra tierra (…). A ese infeliz impenitente no le debe el buen español más que el compasivo Dios le haya perdonado”. Sardà, que sí que te una estàtua a l’altre costat de l’Ajuntament, ha triomfat gràcies al franquisme i la falta de compromís democràtic de tots els ajuntaments de la democràcia.
En general donem noms de carrers i places els poderosos, homes, rics, de dretes i catòlics. Potser no ho sabem, però a Sabadell hi ha una hegemonia aclaparadora d’esquerres gràcies a l’empremta indeleble del republicanisme federal de Don Francesc Pi i Margall. Votaré qui proposi aquestes dues mesures fàcilment assumibles pel nostre pressupost, no sé si per la nostra consciencia política. Els votants i els regidors de 1873 eren més avançats que els d’ara.
