[Joan Marcet, Professor de Dret Constitucional]
Les pròximes eleccions del dia 28 es plantegen per part d’alguns partits, especialment els de la dreta espanyola, com una primera volta, com un avançament de les eleccions generals que estan previstes per a finals d’aquest any 2023. I res més lluny de la realitat. Unes eleccions municipals, com les que tindran lloc el diumenge 28 de maig, se celebren en clau de ciutat. Cada poble, cada ciutat conforma un districte o circumscripció electoral. Cada poble, cada ciutat té els seus candidats i llistes electorals. Cada poble, cada ciutat té els seus programes i propostes ciutadanes (per bé que alguns partits hagin confeccionat un mateix i uniforme programa per a totes les ciutats i pobles on es presenten). Per tant, malgrat la temptació d’alguns partits, és poc real extrapolar les eleccions municipals i els seus resultats a un altre àmbit diferent del municipal. El sumatori legítim i partidista dels diversos resultats municipals no avança gairebé res. Pot indicar tendències, però no pronostica el resultat d’unes eleccions generals a sis mesos vista.
És veritat que els resultats permetran algunes lectures més globals que les purament municipals. I per això s’ha de tenir present també, a l’hora de decidir el vot, aquesta dimensió més general d’unes eleccions municipals. De fet, la presentació de candidatures en més o menys pobles i ciutats, la implicació de dirigents nacionals i estatals en la campanya electoral, o la interferència de debats d’àmbits més general, afavoreixen que en algunes ocasions es difumini el veritable objectiu d’unes eleccions municipals: l’elecció d’aquelles persones i responsables polítics que han de governar i gestionar el nostre poble o ciutat durant els pròxims quatre anys.
Convé, doncs, parar-se a pensar durant aquests darrers dies de campanya electoral quina és la millor proposta per a la nostra ciutat. Qui ens ofereix més confiança. Qui ens mostra més capacitat de lideratge. Qui ens presenta un programa, una proposta de ciutat, que faci que el conjunt de la ciutadania avanci per un camí de progrés i de millora.
Hem d’avaluar la feina realitzada des d’aquelles opcions i per aquelles persones que han governat i gestionat la nostra ciutat durant el darrer mandat. Si l’avaluació és positiva i les propostes de futur són clares i van en la direcció que considerem convenient, cal renovar la confiança. Si no és així, caldrà cercar entre les alternatives que ofereixen una millor opció. Però sempre en clau de ciutat. No intentant avançar un resultat més general que no poden oferir unes eleccions locals, ni pensant en les lluites internes per l’hegemonia d’un espai polític concret.
En el cas de la nostra ciutat, de Sabadell, un cop superat en gran manera l’empantanegament anterior –i malgrat les complexitats no esperades d’una pandèmia i d’una crisi econòmica i social derivades de processos externs (conflicte bèl·lic a centre-Europa, crisi climàtica, energètica, inflacionària…)–, hem entrat amb empenta en una nova fase de clara millora. Sabadell s’ha posat a caminar, amb lideratge per part dels responsables del govern municipal, però també amb la col·laboració i complicitat de gran part de la ciutadania i d’institucions i entitats públiques i privades. Des de l’oposició al govern municipal s’ha estat massa instal·lat en el no a quasi tot, en la crítica més que en l’alternativa, a marcar diferències en lloc de buscar aproximacions i acords en benefici de la ciutat.
Sentim i sentirem aquests dies apel·lacions polítiques més genèriques: des de la necessitat de “derogar el sanchisme” fins a la necessitat de “la unitat de l’independentisme”. Però no és cap d’aquests eslògans propagandistes el que ens ocupa en les eleccions del 28 de maig, sinó quina és la millor proposta per a la nostra ciutat i qui la pot liderar. Ens poden atabalar amb mentides i exageracions diverses, i convertir la campanya electoral en un fangar, però cal no perdre de vista el veritable objectiu de les eleccions municipals: elegir la millor opció per a la nostra ciutat.
