[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Aquests dies de campanya electoral, més enllà de les propostes concretes, planeja la qüestió ideològica per sobre d’altres consideracions. Se n’ha fet un gra massa en dir que a les eleccions municipals queda en un segon pla el partit i la ideologia. Jo no ho crec. A tots els pobles i ciutats, a Sabadell també, hi ha persones que si manessin ens voldrien tornar a les coves de Sant Oleguer.
Andreu Castells, a la seva colossal història de l’esquerra sabadellenca Informe de l’Oposició a l’inici del Volum I, Prolegòmens. Aldarulls del pa 1788-Revolució de Setembre 1868, editat el 1975, explica l’objecte del seu monumental estudi: què vol dir ser d’esquerres? Ho resumeix en set punts:
Els que són demòcrates primer que nacionalistes.
Els que confien en el sufragi universal.
Els que lluiten contra la ignorància.
Els que recelen o recelaven dels compromisos concrets amb l’Església catòlica.
Els que simpatitzen o actuen amb les confessions no-catòliques.
Els que donen suport al progrés social i lluiten contra les acumulacions de patrimoni.
Els que prefereixen la justícia a l’ordre.
L’any 1975 no es podia parlar gaire clar, corries el perill que et torturessin a la comissaria dels grisos a l’antic Hotel Espanya als inicis de la Rambla. Posats a fer, jo hi afegiria alguns punts més:
Els que confien en les entitats més que en l’Estat i que si governen els donarien suport econòmic i locals.
Els que són directament ateus i anticlericals de totes les esglésies. Amb paraules de Francesc Layret, els que no creuen en religions d’ultratomba.
Els que volen pagar impostos per nodrir els serveis públics.
Els que volen acabar amb els paradisos fiscals.
Els que volen que el 20% dels nous sabadellencs tinguin drets polítics.
Els que mostren empatia amb aquells que pateixen com la gent que no té pis.
Els que volen escollir el cap d’Estat per sufragi i no per Déu via fecundació.
Els que són eficaços quan governen.
I, per fi, els que prefereixen intentar-ho encara que no se’n surtin.
Ja sé que segurament estareu pensant que no hi ha partits que reuneixin totes les condicions d’aquesta llista. Ara bé, no sigueu com els francesos que voten esbojarradament a la primera volta i no poden votar a Jean-Luc Mélenchon a la segona. Si sou de dretes, no cal que aneu a votar. Mai, des del 1979, la dreta ha guanyat a Sabadell.
