[Josep Casamartina i Parassols, director de la Fundació Antoni de Montpalau]
La Fundació Antoni de Montpalau no ha parat de créixer. Ara té més de 17.500 peces d’indumentària i 30.000 dibuixos, a part de teixits, patrons, barrets, sabates i altres complements, revistes i documentació, És considerada de forma unànime com una de les principals de l’Estat espanyol.
El desembre del 2024 farà 20 anys que, amb Anna Maria Casanovas Crusafon, la vam crear a Sabadell i, des de 2008 a la Casa Arimon, no s’ha fet cap altra exposició de la fundació a la ciutat, malgrat que totes les activitats que hem desplegat a fora s’haurien pogut fer també aquí. El potencial de la col·lecció és enorme i l’activitat és constant, i pot sumar a la ciutat, si aquesta hi està predisposada. Fins i tot pot ajudar, i molt -tal com s’ha suggerit més d’una vegada-, a desencallar el tan desitjat museu tèxtil.
Un breu repàs històric
L’Abadia de Montserrat estrenava l’any 2008 el Calendari Serra d’Or, dedicat a dotze teixits modernistes de la Col·lecció Antoni de Montpalau. Era la posada de llarg d’aquesta iniciativa sabadellenca. I aquell de setembre, a Sabadell, la Casa Arimon obria les portes a la ciutat, per Festa Major, amb l’exposició Teixint glamur, un segle de moda a Sabadell, gràcies a la gentilesa de Plàcid García-Planas. Va ser també la primera vegada que la Col·lecció Antoni de Montpalau ensenyava vestits del seu fons, que en aquell moment no arribaven al miler.
L’exposició obria dissabtes, tot el dia, i diumenges, al matí, només durant quatre caps de setmana, però va tenir més de 4.000 visitants, tant de Sabadell com de fora, perquè va sortir al Telenotícies i al 3/24 de TV3, a més d’omplir pàgines del Diari de Sabadell, i d’un ampli reportatge a La Vanguardia. Teixint Glamur va despertar un interès general, dones i homes, joves i grans, treballadores i treballadors del tèxtil, teòrics, fabricants, estudiants de moda, sastres i modistes i els seus familiars, veïnat i curiosos, l’entusiasme va ser absolut i la gent encara ara es recorda d’aquella iniciativa.
Teixint Glamur va ser el detonant d’un creixement imparable. El 2009, gràcies a l’ajuda de la Fundació Banc Sabadell, apareixia Barcelona alta costura. Col·lecció Antoni de Montpalau, un llibre que ha quedat com un dels grans referents de la història de la moda a Catalunya i que acompanyava exposicions a Oviedo, Madrid, Terol, Alacant i, també, a Barcelona, al Palau Robert, on al cap de tres anys, la col·lecció sabadellenca, ja convertida en fundació, va mostrar una segona part titulada Barcelona, prêt-à-porter, 1958-2008, un segle d’indústria i moda. Aquesta altra iniciativa va durar un any, durant el qual es van exposar 500 vestits, es van organitzar conferències, es van fer col·laboracions amb les principals escoles de moda del país i va tenir més de 300.000 visitants. Gairebé en paral·lel, la Montpalau exposava al Cristóbal Balenciaga Museoa, a Getaria, inaugurat feia poc, i a l’Espai Catalunya Europa, a Brussel·les. A Barcelona ho faria dues vegades al Cercle del Liceu i, més tard, iniciava una col·laboració amb la Fundació Rocamora, on des de el 2015 presenta cada any una exposició temàtica amb un excel·lent ressò de premsa i assistència de públic, alguna vegada, fins i tot, amb el suport de Fira de Barcelona o de Turisme de l’Ajuntament barceloní.
El 2017 presentava una retrospectiva del modista Pedro Rovira (1921-1978), al Museo del Traje, a Madrid. I la fundació ha passat també pel Museu de Badalona; per la Fundació Palau, de Caldes d’Estrach, on ha batut rècords de visites; pel Museu d’Història de Catalunya; o pel Museu de Mallorca. Recentment, ha exposat Santa Eulalia, 180 anys de moda al Palau Robert, amb 70.000 visitants, a més d’El negre, del dol a la seducció, a la Fundació Rocamora, o Els peus vestits, al Museu del Calçat i de la Indústria, d’Inca.
En aquest moment està en plena producció d’una exposició al Cristóbal Balenciaga Museoa, que s’inaugurarà a finals de juny, i a l’octubre novament una exposició al Museo del Traje, a Madrid, i una altra al Museu de Badalona. I ha deixat peces al Museo Thyssen, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Comunidad de Madrid, o el Monestir de Pedralbes. Ara mateix, a l’Alhambra de Granada hi té 19 vestits importants en l’exposició Henry Clarke y la moda de España bajo el influjo de la Alhambra.
L’any 2010 l’Associació Catalana de Crítics d’Art concedia a la Montpalau el Premi ACCA de Patrimoni, i a la vegada l’Ajuntament de Sabadell el Premi Nits de la Cultura per la projecció que feia de la ciutat. La col·lecció s’anava fent tan gran que, en un moment donat, la Família García-Planas va deixar generosament la fàbrica Artèxtil, fins que aquesta es va vendre, per guardar bona part del material.
La Fundació Antoni de Montpalau (o vesteix-me a poc a poc que tinc pressa)
