El sector immobiliari va viure un bon any el 2019 i preveu seguir creixent al llarg del 2020, tot i que a menys ritme, derivat de la incertesa política i econòmica, encara instal·lada al nostre país i, especialment, en l’àmbit internacional.
Es tracta d’un sector en profunda transformació l’evolució del qual, com apunten els experts, és certament imprevisible. Lògicament, un escenari d’estabilitat i creixement en aquest any estimularia molt més l’activitat mitjançant un increment de la confiança i de les vendes que un altre de conflicte internacional… Constaten els especialistes que el preu dels habitatges –tant de compra de primera o segona mà com de lloguer– ha augmentat el doble que els ingressos de les famílies en els darrers vint anys, per la qual cosa accedir a un habitatge digne requereix un esforç important.
El denominador comú és la necessitat de desenvolupar nous models per donar resposta als problemes d’accés a l’habitatge que pateixen els joves i els segments de població més desfavorits. Això es pot resoldre amb una renovada col·laboració publicoprivada que permeti aprofitar una part del sòl públic existent destinat a habitatge. Sabadell, com altres ciutats, encara disposa de sòl finalista disponible.
ANÀLISI: AGUSTÍ JOVER, ECONOMISTA
“S’estan carregant el mercat de lloguer”
Agustí Jover, economista i vocal de la Comissió d’Economia territorial i urbana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, és especialista en el mercat de lloguer i la seva visió no és optimista. “Estem en un moment molt crític: vam sortir de la crisi a costa de reduir poder adquisitiu dels assalariats, i ara cada cop més famílies no poden accedir a crèdits hipotecaris i només tenen sortida al mercat de lloguer”. Aquest fet ha provocat “un augment molt significatiu de la demanda d’habitatges de lloguer, al mateix temps que, durant el 2019, s’ha reduït l’oferta de lloguer, com evidencien el volum de contractes de lloguer celebrats, i han augmentat els preus”.
La situació afecta Sabadell, “el Vallès i tot el país”, i té l’origen, segons Jover, en la gran incertesa jurídica generada pels processos legislatius que s’han donat el 2019, tant en l’àmbit estatal com a Catalunya. “Ha estat molt complicat; hem tingut dos decrets lleis successius a Madrid, i a Catalunya, la Generalitat ha aprovat el decret llei 17/2019, el desembre, encara pendent de validació del Parlament”. En ambdós casos, afirma Jover, “es tracta d’un canvi de les regles del joc en un tema que requereix estabilitat i amplis consensos, i provoca com a conseqüència inevitable que l’oferta de lloguer s’estrenyi encara més, i es refugiï en mercats alternatius, com el turístic o la compravenda”.
El problema, segons Jover, és que les administracions han traslladat als propietaris dels habitatges (en un 90% persones físiques) les conseqüències de la insolvència de les famílies: “El cost dels salaris baixos i la insolvència no el poden pagar els propietaris dels habitatges, perquè això reduirà encara més l’oferta i tindrà un efecte pervers al mercat”.
Al fons del problema hi ha un dèficit greu d’inversió en política d’habitatge, que les administracions amaguen amb “gesticulacions polítiques”. La inversió en polítiques d’habitatge s’ha reduït fins a l’absurd, “l’administració ha desaparegut del mercat immobiliari, deixant tota la responsabilitat al privat”.
La solució no és senzilla, però és urgent: “La situació no té recorregut: si no posem ordre, ens carregarem el mercat de lloguer i es generarà un conflicte social complicat”. Els ajuntaments hi poden fer molt per solucionar-ho, especialment els més solvents. “A Barcelona ja han pressupostat 150 milions per a polítiques habitatge per al 2020, un gran pas”.
