Opinió de Cesc Bonsfills. L’arquitecte sabadellenc publica mensualment un article per donar a conèixer els millors exemples de l’arquitectura local. Els trobaràs tots aquí.
Entre els carrers Sant Antoni i la Rosa, al bell mig del carrer de Gràcia, allà on la perspectiva ens impedeix veure més enllà de la línia que dibuixen les nostres celles, hi trobem un exemple d’Arquitectura (sí, en majúscules un altre cop). Un edifici que es dissol amb el carrer. Un camaleó rosa enmig de la grisor.
El carrer entra a la botiga i desapareix sota un gran sostre sense pilars. Una estructura poc convencional per un edifici d’habitatges. Murs de formigó armat i lloses armades de grans llums en comptes del clàssic reticular amb pilars allà on es pugui… Però això no es veu a simple vista. Jo he tingut la sort de veure’n els plànols!
Una façana de pedra amb una lleugeresa sorprenent. Un color diferent. Una altra manera de fer: una façana ventilada de veritat feta fa gairebé 20 anys! Mireu amunt i gaudiu. Harmonia en el seu desequilibri i puresa en la seva composició. Art. Materials de sempre i poc complexos en l’elecció dels colors. Els habitatges, una joia al centre de Sabadell. Un edifici pensat d’una manera, interpretat d’una altra i viscut a la seva.
L’interior, a l’abast de pocs escollits, es comença assaborint per l’escala i s’acaba de gaudir mirant per les finestres que obren l’espai cap al carrer. 12 fotografies d’una ciutat que passa les hores sense dir res. En elles, la gent passeja aliena a l’arquitectura, les fulles no els deixaran veure el bosc i la pressa no els permetrà aixecar la vista per descobrir el més enllà de la planta baixa…
Quan el Feliu, l’arquitecte d’aquesta meravella, surt del seu cau de bona arquitectura enterrada, resulta que surt el sol.
