[Sergi Estapé]
Les tendències actuals quant a mobiliari és apostar per l’estil nòrdic, amb colors càlids i amb la funcionalitat dels objectes com a bandera, i convertint-se en una decoració minimalista. Tot i que és un estil nascut entre finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, té una forta implantació en aquests moments. Conegut també com a estil escandinau, la seva procedència és de països del nord d’Europa, com Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia o Noruega, i està clarament influït per la zona geogràfica en què es troben i també pel clima, amb la recerca de l’aprofitament de la llum natural.
Algunes de les seves característiques principals són que es basa en les línies rectes i senzilles pel que fa als mobles i a la decoració en general de les llars. Els colors, a les parets i també als mobles, són clars, amb molta lluminositat i una preferència per no abusar dels articles de decoració a les diferents estances de la casa.
Entre els colors que s’acostuma a utilitzar quan s’aplica aquesta classe de decoració, destaca el blanc, tot i que hi ha tonalitats que es coneixen com a crues com poden ser els colors beix, terra, fusta i gris. Aquests es poden combinar amb el color blanc per crear contrastos que realcin encara més la calidesa que es pretén trobar.
Tot molt blanc
“Ara ve tot molt blanc, molt clar, amb colors neutres, com el roure decapat”, explica Núria Armengol, propietària de TT Parquets, que explica que “no només és amb el tema dels parquets o els laminats, també ho és amb els mobles”. Són tendències que van i venen i, ara, aquesta és la que predomina per sobre d’altres.
La fusta, per diferents motius, ocupa una part important en els gustos de la gent. El fet de ser un material amb moltes qualitats, com, per exemple, la seva durabilitat. A més, és un producte que aïlla tèrmicament de manera notable i és també recuperable, reutilitzable i reciclable, uns punts que guanyen molts adeptes cada vegada més a l’hora de dissenyar un habitatge.
“La fusta és un clàssic, però fins i tot, es decapa perquè es vegi més clara”, assegura Armengol, en referència a aquesta tendència a apostar per l’estil dels països nòrdics. Quan s’envernissava una fusta antiga, abans, es posava vernís de poliuretà, però quedava molt engroguit i, ara, es fa de manera que queda el color més natural de la fusta, amb uns acabats que se situen a l’aigua, assegura. La utilització de la fusta, a més, entronca directament amb l’eficiència energètica.
Els complements
Un altre aspecte que també té la seva importància dins de la decoració escandinava són els complements. Pel que fa als complements tèxtils, com poden ser les cortines, hi ha dos productes molt habituals, com són el cotó i el lli. Són els que acompanyen a la perfecció la resta de detalls que hi podem trobar a les diferents habitacions de la casa. Els coixins i les catifes, a poder ser, han de mostrar figures geomètriques o ratlles, que faran joc amb la resta de la decoració.
La decoració nòrdica també es nodreix de miralls, elements que són capitals a l’hora de reflectir la llum natural a la casa. Altres detalls o complements, com poden ser les làmpades, la ceràmica o els objectes de decoració, de materials com el vidre o la porcellana, col·laboren per tal d’aconseguit un ambient càlid com el que demana aquest estil concret.
Tot té una relació directa amb la circumstància que estem fent referència a un grup de països que, per la manca de llum, a causa de la seva situació geogràfica, els habitants han de passar llargues estones a casa seva i, per tant, la intenció que persegueix l’estil nòrdic és que les llars es vesteixin amb factors com la confortabilitat, la comoditat i l’alegria. Tot plegat, es veu reflectit en els habitatges d’aquest estil.
Parquets sintètics
Pel que fa als parquets, a l’hora de triar si es posa de fusta o s’opta pel sintètic, Armengol explica que “el jovent o la gent que té un immoble per llogar, es decanta més aviat pel parquet sintètic”. És més econòmic que la fusta que té un cost més elevat que l’altre, però, a la vegada, té com a qualitat incontestable que vesteix més i “és més càlida”, manifesta.
També s’està començant a col·locar tarimes exteriors per a la gent que té terrasses i es pot posar tant fusta natural com la sintètica. “A nosaltres ens agrada posar la natural i no hi ha problemes per la pluja perquè són tarimes tractades perquè aguantin l’aigua”, apunta Armengol.
Tot i que es parla de la fusta com un material que és molt més car que altres, recorda que “les rajoles també és molt cara de posar i després no te la treus mentre que el parquet, si et canses, el pots canviar”.
Apunta alguns dels avantatges de posar un parquet de fusta i són que “és més càlida i més còmoda i més decorativa” i afegeix que “no has de repassar mai les juntes que es posen negres, perquè no n’hi ha”. Destaca que el terra, a una casa o a un pis, “fa molt” i és important que estigui bé i que aporti més beneficis que no pas perjudicis.
Recorda, també, que el sintètic no es pot polir i “si se’t pica o es fa malbé, no el pots canviar i, en canvi, la fusta natural, si es pica o es fa malbé, la pots tornar a envernissar i és com si la tornessis a estrenar al cap dels anys”, assenyala Armengol.
Scandifornian, la variant que ve de Califòrnia
Hi ha una variant de l’estil nòrdic, que s’anomena l’estil Scandifornian. És una creació de la interiorista Natalie Myers, responsable de l’estudi de decoració Veneer Designs, establert a Los Angeles, que va idear aquest terme amb què tenia a la seva llar, en la qual, l’estil escandinau i la filosofia “hygge” convivien, amb una relació directa amb el clima californià. “Hygge” és un terme d’origen danès que es podria traduir com “acollidor” i que té a veure amb una filosofia de vida que se centra a afegir al dia a dia moments i ambients que facin sentir reconfortada a la persona, sense pressions i en un entorn agradable.
Com passa en l’estil nòrdic, en aquesta tendència el color blanc també és el predilecte. Però no és l’únic que està present en aquesta classe d’estil de decoració de les llars. Per exemple, també agraden els colors pastel, especialment els de color verd i blaus, que són dels que potencien la frescor i la calidesa en els diversos ambients o estances dels habitatges.
Contrasten aquests colors i tonalitats amb els que l’estil Scandifornian aplica a elements com poden ser coixins o mantes i altres relacionats amb el tèxtil, inclosos els detalls que podem veure a les catifes. En aquest cas, l’aposta és per tons torrats o de color mostassa. Com passa a altres habitacions, en els dormitoris la tendència d’aquest estil combinat és que la roba de llit, mantes o coixins, mostrin colors ocres i mostasses, que permeten aportar la calidesa necessària. També entra dins dels paràmetres que els colors del dormitori siguin el blanc o el verd aiguamarina, acompanyat de peces de fusta i plantes.
Els materials naturals
La utilització de materials es basa en alguns com la fusta o les fibres, en una clara aposta pels productes naturals, sempre visibles en l’estil Scandifornian. No només pel que fa al mobiliari, sinó que també es tendeix a imposar els materials naturals en altres elements, com el cas del terra, on predominen les tarimes amb unes tonalitats clares i càlides, que possibiliten que hi hagi una lluminositat més evident en les diferents habitacions de la casa.
El vessant més californià d’aquest estil té com a bandera els espais molt amplis, clars i lluminós, qualitats que es completen amb elements de fibres naturals com poden ser les catifes o els sofàs.
Els mobles de mitjans de segle són bastant habituals en la decoració californiana i, en aquest sentit, tenen la seva importància les taules de centre o les auxiliars, les butaques o els sofàs. Quant al tèxtil, també s’incorpora la llana a clàssics com el cotó o el lli.
