No hi ha acord. Malgrat els esforços, la mediació i les dues ampliacions del termini per poder arribar a un acord fructífer que permetés elaborar un informe tècnic neutral per determinar l’estat dels edificis, l’Agència d’Habitatge i les 170 famílies afectades no han arribat a un consens.
Pancartes reivindicatives a un dels edificis suposadament afectats / VICTÒRIA ROVIRA
Els veïns no han signat l’últim acord que la Generalitat va posar sobre la taula perquè el plec de condicions no preveia l’enderroc dels edificis tot i que es demostrés que tenien patologies estructurals greus. Habitatge només ho faria en cas que es demostrés el concepte de “ruïna tècnica i econòmica”, una condició que no es va tenir present per la substitució dels 592 habitatges l’any 1992. “Nosaltres demanàvem les mateixes condicions que es van aplicar als nostres veïns”, reclama Jaume García Arija, portaveu de la Comissió d’Afectats. El punt de discòrdia és que la Generalitat està disconforme amb l’elaboració d’un informe comparatiu, és a dir, un estudi que demostri si hi ha diferència entre els habitatges que ara s’han d’enderrocar i els que només cal reparar, segons l’Agència.
Davant aquest nou escenari, els veïns amenacen amb noves mobilitzacions i asseguren estar disposats a arribar “fins a on calgui”.
L’última proposta
“Ens han volgut enganyar i ens han demostrat que no hi havia cap mena d’intenció per ajudar les famílies dels Merinals”, ha etzibat Francisco García, president de l’Associació de Veïns dels Merinals.
Segons la Comissió d’Afectats, la Generalitat imposa un pla de rehabilitació i reparació dels habitatges, on s’inclouen parcs, places i neteja. Les 170 famílies van votar-hi en contra. “Tenim els ossos trencats, no ens serveix una bena”, ironitza García Arija. De fet, ja s’han dut a terme certes reparacions, fet que “no solucionaria el problema”, assenyala Arija. A més, els plantejaments de la Generalitat proposaven que l’executiu català assumís només el 25% de les despeses i el 75% restant correria a càrrec dels afectats. “Ens van prometre un acord a cost zero, això ja incompleix la seva paraula”, critiquen els portaveus veïnals.
Viure amb angoixa
“Que vinguin a viure aquí una sola setmana”, repta una de les veïnes afectades, que titlla “d’angoixant” la situació. Els portaveus expliquen que la setmana passada una dona va sortir cridant per la finestra perquè “hi havia una cascada dins de casa i no podia sortir”. Els veïns denuncien la situació de risc ocasionada per un robatori de canonades i ho atribueixen a l’abandonament generalitzat del barri.
