Joe Biden i els Rolling Stones

[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]  Joe Biden va néixer el 20 de novembre del 1942, Mick Jagger va néixer vuit mesos després, el 26 de juliol del 1943, i cinc mesos més tard ho va fer Keith Richards, el 18 de desembre del 1943. Mentre que les cabres boges dels Rolling encara esperen fer vint-i-quatre gires mundials més, sobre Biden ja es veia que la cosa no anava rodona. Hi havia molta gent que deia que Joe Biden estava molt bé tenint en compte que té 81 anys. Sense entrar amb comparacions el món es preguntava: no hi ha a tot els EUA cap candidat o candidata millor? Però abans d’entrar al tema, la pregunta que ens hauríem de fer és: com és que els dos líders dels Rolling amb la quantitat de mala vida i drogues que s’han fotut encara salten i corren pels escenaris com quan tenien 22 anys? Potser la resposta és a la mateixa pregunta. Com ens explica a les seves memòries Richards, ells compraven a la farmàcia cocaïna pura dels laboratoris Merck, just abans de la prohibició que va portar cap a les adulteracions i al crim organitzat.  A veure, quan diem que una persona amb més de 80 anys està molt bé, diem en realitat que per l’edat que té està molt bé. Perquè a partir dels cinquanta anys, si res no et fa mal, és que l’has palmat i no te n’has adonat. El cas és que al ritme que ha d’anar un president dels EUA ningú hi està preparat als 81 anys. El problema de Biden no és que tot el dia es confongui de noms i de lloc, el problema és que si s’equivoca i decideix encendre el botó nuclear pensant que és el microones, liquida el món.  Mentrestant, Donald Trump, nascut el 14 de juny del 1946, és a dir, amb quatre anys menys, el problema no és l’edat, sinó que té el cervell atrofiat des de néixer. Ara, amb aquest intent d’assassinat, encara l’han fet més perillós.  Biden probablement està força bé. Això vol dir que pot fer una vida pausada, sense sobresalts, sense grans esforços físics, anar a dormir d’hora, aixecar-se tard, no viatjar constantment i pot jugar un parell de cops la setmana amb els nets. Això sí, després de cada trobada amb els nets convé que es prengui un ibuprofèn. També pot llegir, potser, i de tant en tant, un parell de cops al mes, fer un discurs sobre política. I organitzar el seu museu/arxiu del llegat. Ara, per fi, tindrà temps. La proximitat de Biden als postulats dels rics i la seva incapacitat de prendre mesures a favor de les classes populars és el que en realitat obre les portes al vot ximple i desesperat a favor de Trump.  La demostració que Biden és massa gran per exercir de president és el fet que ell no s’ha adonat fins fa poques hores que està regalant la presidència al boig de Trump. Ho vèiem tots els habitants del planeta menys ell i la seva família, que l’ha usat per mantenir la quota de poder. És a dir, estimen més el poder que el seu marit i pare. Amén.