En un parell de setmanes, l'OAR tancarà definitivament la seva campanya de micromecenatge, Juguem amb l'OAR. Ja fa dies que la xifra a recaptar, 55.000 euros, es va assolir i fins i tot el mateix portal que gestiona la iniciativa va demanar ampliar el termini davant l'allau de solidaritat dels membres i simpatitzants de l'entitat gracienca. Amb una recaptació que ja s'acosta als 59.000 euros, el futur dels de carrer de Boccaccio sembla redreçar el rumb. En parlem amb el president Salvador Gomis.
Fa menys d'un any la situació era crítica. Ara, tornem a parlar i la realitat és molt més esperançadora.
Doncs sí. La veritat és que aquests dos darrers anys, suposo que per la marxa per temes personals del nostre responsable financer, no hem portat els comptes tan bé com caldria. A més, arrossegàvem coses endarrerides des que el primer equip masculí es va classificar per a anar al País Basc a disputar les primeres fases. Tot això s'ha anat acumulant. Nosaltres ajustem molt els pressupostos a cada temporada i qualsevol imprevist fa que se'ns desmarxin. Quan les despeses es van acumulant i no portes bé els números, arriba un moment que has de dir prou. En el seu moment corríem fins i tot el risc de desaparèixer, però això ja ho hem oblidat completament. Ara estem preparant el 75è aniversari amb molta il·lusió i energies renovades. La situació econòmica encara és complicada, però s'han pres mesures.
La mesura més visible ha estat el crowdfunding, Juguem amb l'OAR. Com va sorgir la idea?
Va sorgir a partir d'un grup de veterans del club. Són unes 20 o 25 persones que ja no fan esport, estan jubilades, però continuen veient-se cada dia, esmorzant junts i mantenint aquella germanor que tenien quan jugaven. Quan vaig començar a explicar als mitjans i a l'assemblea que el club estava en una situació complicada, es van oferir a ajudar. Han estat el principal motor d'aquesta mena de revolució. Sincerament, jo també estava bastant tocat perquè, al final, si estàs al capdavant del club, la responsabilitat és teva i has de reconèixer quan les coses no s'han fet bé. Ara hem creat una comissió en què hem recuperat antics dirigents del club, especialment especialistes en l'àrea econòmica, com el Martí Sala i el Vicenç Recaj. Crec que amb aquest control molt més exhaustiu de la part econòmica, en un parell d'anys estarem com si no hagués passat res. I penso que amb el 75è aniversari acabarem de renéixer completament.
Potser ha calgut arribar a una situació límit perquè sorgissin aquestes iniciatives i perquè la massa social reaccionés?
Sí, però també crec que hi ha hagut una falta de comunicació. I aquí torno a fer autocrítica. Hi ha gent que tens molt a prop, que veus cada dilluns, per la Rambla o als partits, i que no era conscient de la situació del club. Això vol dir que estàvem fent alguna cosa malament a l'hora de comunicar. Les assemblees normalment tenen poca participació. Aquest any, a l'ordinària del febrer, vam exposar tots aquests problemes i érem unes set persones, sense comptar els directius. Després vam fer una assemblea extraordinària al maig i érem 50 o 60 persones. Quan fas una bona comunicació i tens gent que et fa costat, comencen a aparèixer opcions per ajudar. I d'aquí van sorgir diverses idees, entre les quals aquest crowdfunding, que ens ha donat una injecció d'aire molt important.
- L'OAR va ser guardonat amb el premi a millor entitat a l'última Festa de l'Esport
- David Chao
S'ha superat l'objectiu econòmic que us havíeu marcat. Esperàveu una resposta tan bona?
No, ens va sorprendre molt. Les tres primeres setmanes vam arribar ràpidament als 15.000 euros i les expectatives eren molt bones, però després hi va haver una aturada i vam pensar que seria complicat. Vam tornar a fer difusió, ens va ajudar gent com l'Ian Tarrafeta i també es van fer diverses actuacions perquè la gent recordés que la campanya continuava. Finalment, fins i tot algunes empreses hi van col·laborar. El repte inicial acabava el 30 de juliol i aquell dia estàvem en uns 52.000 euros. La fundació ens va demanar que allarguéssim el període per la resposta solidària que hi havia hagut. Vam ampliar-lo fins al 15 de setembre i, amb aquest mes extra, hem aconseguit gairebé 6.000 o 7.000 euros més.
Què suposa, més enllà dels diners, veure aquesta resposta social?
És molt important. De fet, la major part dels diners ja els hem gastat. Teníem deutes amb entrenadors, una situació que mai havíem tingut al club, i el primer que hem intentat fer és saldar-los. Encara queden alguns pagaments pactats fins a finals d'any, però el gruix ja està al dia. També hem fet front a les inscripcions dels equips estatals. Això et permet començar la temporada d'una altra manera.
També sembla que aquesta implicació ha arribat a generacions més joves.
Sí, ha passat amb els grans i amb els joves. Els jugadors dels primers equips estan col·laborant activament. De fet, serà el primer any que començaran a pagar una quota i cap jugador ni jugadora s'ha queixat. Això, per si sol, ja és una manera d'ajudar el club. També tenim un nou responsable de xarxes, l'Arnau Escayola, que juga amb el primer equip. I els veterans, dins de les seves possibilitats, estan col·laborant en diferents àrees: alguns busquen recursos, altres ajuden amb gestions, alguns s'han incorporat a l'àrea de festes i hem ampliat l'àrea esportiva amb més col·laboradors. També hi ha hagut incorporacions a nivell directiu. Hem d'anar caminant perquè el 2028 hi ha eleccions i coincideixen moltes coses: el 75è aniversari i també la possibilitat que Sabadell sigui la ciutat de l'handbol català. S'està començant a treballar perquè pugui ser així.
T'imagines un canvi generacional en les pròximes eleccions?
Aquesta és la meva idea. El mandat s'acaba i m'agradaria que hi hagués un canvi generacional, amb noves ments que facin les coses d'una altra manera. Fa molts anys que hi som i crec que no és bo eternitzar-se. Han d'entrar persones més joves i més professionals. Cada vegada es necessiten més professionals per portar els clubs. Ens esperen un parell d'anys interessants. Si puc, hi dedicaré molt de temps, però m'agradaria que el 2028 entrés una junta nova, amb ganes de fer coses i valentia per afrontar el futur que el club es mereix.
Hi ha optimisme perquè això passi?
Necessitem ser sincers: no ho sabem. Aquestes coses et poden sorprendre. Et pots presentar a unes eleccions i pot sortir una opció o una altra. També pots anar incorporant progressivament gent més jove i professional a la junta perquè es faci càrrec de diferents àrees amb un altre prisma. El món evoluciona i cal gent que entengui com funciona ara. Els que hi som ho intentem, però no sempre hi arribem. Crec que el millor és que hi hagi canvis. Aquesta temporada farà 20 anys que soc president i tancaré el mandat amb 22 anys al capdavant del club. A més, des dels 16 anys he estat vinculat a diferents àmbits: entrenador, coordinador esportiu, director tècnic, junta directiva, àrea esportiva, àrea social... Quan has passat tota la vida en un lloc, el que necessita el club és gent fresca, amb noves idees i noves maneres de fer.
Passant a la part esportiva, el masculí sí que ha viscut aquest canvi generacional a la plantilla.
Hi ha hagut diverses baixes d'una generació que ja feia anys que estava al primer equip. És gent que ja fa temps que deia que plegaria. Al final arriba un moment en què tota una generació va desapareixent, i això era el que ens preocupava. Per això hem anat incorporant gent del segon equip. Potser ens ha passat factura i el segon equip ha perdut la categoria, però és precisament per això que treballem: perquè jugadors de la casa tinguin el seu moment, vagin tenint minuts i ara assumeixin responsabilitats. Continuarem tenint veterans al peu del canó com el Dani Peiró o l'Ignasi Admella i també reincorporem gent de casa com el Guillem Correro i el Nil Montserrat. Hi haurà un bon contrast entre experiència i joventut.
- Jugadors importants com Bernat Correro, Quim Vaillo, Pol Torras o l'entrenador Pere Ayats han deixat l'equip
- OAR
En el femení, menys baixes, però potser més sensibles... El principal maldecap, per això, ha estat la banqueta, oi?
La veritat és que sí. El Pol (Ibáñez) sempre ens havia dit que els projectes que agafava els feia durar dos anys i no pensàvem que marxaria. Però al juny ja va començar a dir que tenia una oferta força interessant i, finalment, ens vam trobar amb la situació molt a sobre. Trobar un entrenador de categoria estatal tan tard era molt complicat, però al final va aparèixer el Claudi Olivé. Va ser gairebé un miracle. És un entrenador que ha fet créixer el Cambrils, ha estat al Salou i també amb l'Amposta en categoria estatal. Té un bon currículum. Ens vam conèixer i vam acabar fent un vermut a la platja, amb les famílies. És una persona molt treballadora, que farà club i pinya. Crec que ha estat un bon fitxatge.
Quins són els objectius?
Aquest any han de consolidar-se les plantilles. Crec que tenim estructura per estar de mitja taula cap amunt sense problemes, tant en femení com en masculí. Amb el masculí no crec que estiguem a la part alta, però és el moment de refer una nova generació. I en el femení, de consolidar el projecte perquè aquesta nova generació pugui assolir les seves fites.
I en la base, com està la situació? Fa un temps era preocupant també la sortida en massa de jugadors i jugadores. Ha millorat això?
Estem una mica en les mateixes línies. Quan se't desmunta un equip costa moltíssim tornar-lo a fer. I també ens hem de fer autocrítica. Ens estem convertint en una societat en què sembla que només importa el que ens convé individualment. Aquest any desfarem dos equips perquè ens han marxat jugadors a altres clubs. Pots dir que la gent marxa, però en molts casos són els clubs els que van a buscar-la. Això és un problema i em consta que la Federació també ho veu. És alarmant que un club com el Gràcia, amb els equips i les categories que pot oferir, amb la canalla que puja i amb equips a Lliga Catalana i categories estatals, tingui aquestes dificultats. La temporada 24-25 ens van marxar 70 jugadors. No compto els que van plegar. Aquest any ja portem unes 50 baixes. T'estic parlant de tenir un cadet masculí de 14 jugadors i quedar-nos amb tres, o un infantil masculí de 13 i que en quedin sis. Hem estat a punt de no poder fer un juvenil femení. I el juvenil masculí, que tenia deu jugadors, finalment no el farem perquè han marxat i ens n'han quedat només tres.
Com afecta l'estructura?
Afecta significativament, és un problema molt gros. Ara estic content perquè hem crescut moltíssim amb els nens petits. Tindrem potser una setantena de nens i nenes prebenjamins, benjamins i alevins. Això vol dir que comencen a pujar generacions noves que poden anar cobrint aquests espais. Intentarem recuperar aquests nanos que han marxat, però no sé com ho farem. És un problema perquè et trenquen tota l'estructura i no hi ha cap mena de rigor a l'hora de tocar-te jugadors. En molts casos s'ha convertit en una qüestió purament egoista: si un club pot tenir dos equips i pot fitxar, ho fa. S'està convertint en una mena de jungla que haurem d'aturar. Espero que aquesta comissió serveixi per començar a prendre decisions serioses. Perquè avui et passa a tu i demà em passarà a mi.
S'ha perdut aquesta filosofia de club?
Al final de tota la teva carrera esportiva, el que et queda són els amics i l'ambient que has viscut en un lloc concret. Avui això no sempre es valora. Es valora el projecte immediat: què puc guanyar aquest any? On puc anar per quedar campió? Estem perdent aquella filosofia de fer club. Ja no ets un club que fa esport, sinó una entitat que ofereix una extraescolar i això fa que ens haguem d'adaptar a les noves necessitats que tenen les famílies i els esportistes.
Amb això ho acabo: mirant al mitjà termini, quin és el full de ruta per al que queda de mandat i pensant també en el 75è aniversari?
El principal objectiu, fins i tot més enllà del 75è aniversari, és que el maig del 2028, quan hi hagi noves eleccions, el club estigui completament sanejat. Tant si hi ha una nova junta directiva com si continuem els que hi som —que jo no voldria que fos així—, vull que es pugui fer amb tranquil·litat. Tenim temps per valorar com plantegem el futur, però a mi m'agradaria que aquest futur el plantegés ja una nova generació. Crec que és el que el club necessita. Ara hem posat persones molt implicades al davant del control econòmic perquè no ens tornem a desviar. Tenim una imatge de club i l'hem de mantenir. No podem anar de qualsevol manera. El 75è aniversari ha de ser un punt de renaixement, però sobretot hem d'arribar-hi amb un club econòmicament fort, una estructura més sòlida i, si pot ser, amb una nova generació preparada per agafar el relleu.
