Fulla, fang, insecte: el Parc Catalunya com a inspiració

Qualsevol passejada pel parc pot esdevenir una obra d’art. Amb aquest esperit, Ricard Montoya ha plasmat el resultat de la seva mirada encuriosida arreu de caminades pel Parc Catalunya de Sabadell a La existència invisible. Una fulla, el fang, un insecte, la fressa del vent. Des de dimecres s’exposa a l’Acadèmia de Belles Arts, prenent el relleu de la mostra d’Alfons Borrell, qui la casualitat ha volgut que morís just quan a Belles Arts es desmuntava la seva exposició retrospectiva. Allà hi trobareu els llenços on Montoya, de forma molt onírica i figurativa, trasllada a la seva mirada al pinzell. Un primer quadre mostra arbres talats en un desert ecològic. “Malauradament, és el que li espera al Parc Catalunya si seguim així“, apunta el pintor. Un segon: L’ull diví, està basat en tan sols un bassal de fang. Un tercer: The Mask. La màscara, assecant-se, penjada al balcó? Imatge distòpica que, potser, ja s’ha fet –en part– realitat. Un quart: Fucking world: és el món i la cicatriu, que pot tenir els motius que la mirada de l’espectador hi vulgui afegir. Justament, de causes, n’hi ha de sobres. Un arbre plorant sang. Peixos cadavèrics. I un quadre més: Black Lives Matter. Un títol que, de fet, associa tot un conjunt de pintures en el que les persones negres dels Estats Units són protagonistes. “Totes les obres són una mica protesta, o almenys ho concebo així“, afegeix Montoya. [caption id="attachment_155680" align="aligncenter" width="558"] Ricard Montoya, dimecres, a la inauguració de l’exposició a Belles Arts / LLUÍS FRANCO[/caption] Malgrat que les obres neixen de la quotidianitat del Parc Catalunya, també tenen una petjada més remota. I és que Montoya es va traslladar a l’illa de Lanzarote per portar endavant el procés creatiu, tot instal·lant el seu estudi –temporalment– dins d’una iurta (un híbrid entre cabana i tenda campanya fixa, una construcció tradicional d’algunes cultures). Amb una tècnica mixta (en la que fusiona bases treballades amb ordinador amb l’acrílic), Montoya pinta característicament amb les puntes dels dits.