Actuar a casa no sempre és jugar amb avantatge. Charlie Pee ho sap bé. La humorista sabadellenca ha tornat a Sabadell amb 'Pare nostre que estàs en el sostre', un espectacle que converteix els pensaments que li passen pel cap quan no pot dormir en material còmic. Ho ha presentat a l'auditori Lacy, assegurant-se que entre el públic no hi hagués cap familiar; prefereix explicar segons quines intimitats davant de desconeguts que davant de gent que la coneix.
A partir d’aquí, Pee obre la porta al seu univers mental, un espai on les idees se succeeixen sense gaire ordre, les contradiccions conviuen tranquil·lament i qualsevol experiència quotidiana pot acabar convertida en una anècdota.
L’humorista no necessita grans ficcions per fer riure. Les seves històries parteixen d’experiències pròpies, de situacions incòmodes i de reflexions que genera "quan menja sostre". Des d’un festival gastronòmic a Madrid on l’ambient no era precisament multitudinari fins a les dificultats de gestionar la seva economia, Pee troba en el fracàs, la incomoditat i l’autocrítica un terreny fèrtil per a la comèdia.
Un dels fils conductors de l’espectacle és la manera com conviuen les idees que tenim sobre nosaltres mateixos amb el que acabem fent a la pràctica. Pee ho explora a través de la seva relació amb el feminisme, que descriu com a profundament tòxica: segons explica, li ha complicat fins i tot la possibilitat de tenir relacions amb homes.
- Charlie Pee a l'auditori Lacy
- JUANMA PELÁEZ
"El feminisme m'ha fet perdre les ganes de mirar pornografia"
El mercat de les cites tampoc no en surt gaire ben parat. En un món on tothom sembla tenir pressa per trobar algú, seduir i deixar-se seduir es converteix en una altra font de situacions absurdes. Especialment, quan la cita inclou un sopar: intentar resultar atractiva mentre menges no és, precisament, la situació més afavoridora per a Pee, que no es considera una persona especialment sexy quan té un plat al davant.
El sexe ocupa també un espai important dins d’aquest inventari de pensaments. Les anècdotes serveixen per qüestionar tabús i exposar contradiccions, inclosa la seva afirmació que "el feminisme li ha fet perdre les ganes de mirar pornografia".
I, quan sembla que ja no queda cap terreny per explorar, arriba Hitler. Del que diu que només "s'explica el dolent", deixant de banda una "cosa molt bona que va fer: Hitler va matar a Hitler".
