Tres viatges, set països, un esperit eternament jove i un llibre, Viatge del Caucas als Balcans. És el quinzè que publica Conxita Tarruell, cronista, acompanyada en les seves aventures de Rosa Pi Masvidal, que escriu contes. Les dues exploradores, que espremen la jubilació descobrint el món, presentaran el darrer llibre aquest dijous a les 18.30h a la Biblioteca Vapor Badia.
Quines aventureres!
Sí, mentre puguem, continuarem viatjant. Ens agrada l'aventura, tot i que ens hem anat adaptant a l'edat. Abans dormíem a terra sense problemes; ara busquem una mica més de comoditat, perquè necessitem descansar per poder continuar l'endemà.
No dieu que 'no' a cap destinació?
No. Aquest estiu, per exemple, hem tornat a l'Àfrica, concretament a Namíbia. Havíem dit que no hi tornaríem, però l'Àfrica ens enganxa molt.
Com us vau conèixer i com va començar aquesta aventura compartida?
Ens vam conèixer de viatge a Chicago. Totes dues teníem disponibilitat per fer-ho i ens aveníem bé. Des d'aleshores, hem escrit tots els llibres juntes.
Què fa que us complementeu tan bé?
Conxita: Jo tinc molta energia i, de vegades, fins i tot me'n sobra. La Rosa em tranquil·litza i jo, alhora, l'estiro una mica. Ens compensem.
Rosa: Però quan ens proposen anar a algun lloc que pot semblar una mica perillós, totes dues diem que sí. En aquest aspecte, també ens avenim molt.
Heu fet patir les famílies?
Quan érem al Líban, hi va haver un tiroteig i la notícia va sortir a TV3. Els nostres fills ens trucaven preocupats, però nosaltres ni tan sols teníem cobertura. També ens va passar una cosa semblant a Laos, on hi va haver inundacions. No ens van afectar directament, però, des d'aquí, les notícies poden fer que tot sembli molt més greu.
Quants països heu visitat?
Ai, mira, no els hem comptat mai. Una quarantena, no? Això segur. Els haurem de comptar.
I en els llibres, com us complementeu?
Conxita: Durant els viatges vaig prenent moltes notes, cada vegada més amb el mòbil. Hi anoto tot allò que observo, però sobretot les emocions. Viatjar és una transformació, una vivència que et permet deixar-te impactar. No vull limitar-me a descriure allò que veiem, sinó que també m'interessa transmetre què sento. Això és molt important per a mi.
Rosa: Durant el viatge, encara no escric els contes. Observo els llocs que m'impacten i identifico aquells elements que penso que poden interessar als lectors. A partir d'aquí, hi incorporo ficció perquè puguin gaudir encara més de la lectura.
Què us va captivar d'Armènia?
La resiliència de la gent. És un país que ha patit molt, i encara hi ha rastres del genocidi. Em va impactar veure com la població ha anat tirant endavant malgrat tot el que ha viscut. Molts armenis van haver de fugir del país i, actualment, hi ha una gran diàspora. Des de fora, molts continuen ajudant econòmicament el país i contribuint a preservar-ne la cultura. Ens va impactar que fos un país tan hospitalari.
- Conxita Tarruell i Rosa Pi Masvidal, visitant Armènia
- CEDIDA
I Geòrgia?
Ens van impressionar els paisatges, les muntanyes altes, viure a grans latituds, el Mar Negre... També ens van agradar molt les danses tradicionals, el menjar i l'ambient. Ens hi vam sentir molt a gust. I, curiosament, hi havia animals per tot arreu, des de gossos, fins a vaques i tocinos que passejaven lliurement.
Macedònia del Nord?
Ens va encantar. La capital és molt original, plena d'escultures i de detalls arquitectònics. També hi ha llacs preciosos. És un país que no es coneix gaire i, en canvi, ens hi vam sentir molt bé.
Albània?
Ens va impressionar veure la quantitat de búnquers que hi ha, construïts durant l'època comunista per la por d'una possible invasió. Molts ni tan sols es van arribar a utilitzar i alguns s'han reconvertit en museus, biblioteques o altres espais. És curiós veure com un país que durant tant de temps va viure tancat ara s'està obrint. També em van agradar molt els llacs i les fortificacions, situades en llocs estratègics de les muntanyes. La història de les guerres que ha viscut el país es reflecteix en el seu patrimoni.
Montenegro?
Sobretot, el paisatge. Són països amb molta muntanya i, alhora, amb mar o llacs. Des de les altures es poden contemplar unes vistes espectaculars. Vam visitar Perast, un poble des d'on es veuen dues illes molt curioses. Una és la de Nostra Senyora de les Roques, que es va anar ampliant artificialment amb pedres que hi portaven els mariners. Al costat hi ha l'illa de Sant Jordi, d'origen natural, que no es pot visitar lliurement. També ens va agradar molt el llac Skadar, un dels més grans de la regió.
I Kosovo?
És un país que no està reconegut per tots els estats. Tot i els conflictes del passat, vam conèixer espais relacionats amb la pau i la convivència entre religions. Vam veure moltes escultures i homenatges a soldats molt joves que van morir durant la guerra. Encara hi ha ferides obertes, i això es percep quan hi viatges.
I Sèrbia?
No vam reconèixer aquella Belgrad del passat. Les botigues de l'època comunista, amb quatre productes, han deixat pas a les grans multinacionals. És una ciutat jove, amb molt d'ambient. Ens va encantar navegar pel Danubi.
Acabeu-me la frase: viatjar és...
Conxita: És transformar-se, créixer com a persona, sempre que sigui amb una mentalitat oberta per aprendre de tothom a qui trobes pel camí. Les persones són el més important.
Rosa: Són paisatges, és descobrir llocs, contemplar, observar per entendre millor.
