Presoner en un camp nazi durant l’ocupació de França, Olivier Messiaen havia de compondre les seves obres d’art musicals, diuen, amagat a les latrines. Des d’aquell racó míser, potser, va sortir una de les composicions més singulars i colpidores del segle XX. És Quartet per a la fi del Temps, estrenat al mateix camp, a Görlitz, davant de presoners i vigilants. L’obra va néixer a partir dels instruments disponibles entre els músics empresonats.
“És una obra monumental, transcendental, amb un caràcter metafísic. Barreja moments lírics, lents, passatges contemplatius, amb moments punxants. Combina harmonies expansives i xocants”, resumeix el violoncelista Pau Codina, membre de Trio Fortuny, del qual formen part el violinistaJoel Bardolet i el pianista Marc Heredia. Actuaran acompanyats al clarinet per Cristina Mateo, divendres al Teatre Principal de Sabadell, a les 20h, convidats per Joventuts Musicals. El concert, sota el nom de Nit eterna, estarà introduït per una composició de l'estonià Arvo Pärt.
La composició s’inspira en el capítol desè de l’Apocalipsi de sant Joan, en què un àngel anuncia la fi del temps. En la interpretació de Messiaen, aquesta idea no remet únicament a la destrucció, sinó a l’accés a una realitat espiritual que transcendeix el temps humà. El quartet combina diferents maneres d’escriure música, amb ritmes inspirats en tradicions gregues i índies, estructures irregulars i harmonies expansives. El resultat, segons el violoncel·lista, pot generar «moments de confusió, de tendresa i de generositat», en una experiència que pot arribar a ser tan punyent com íntima. Un dels episodis més impactants és el moviment que evoca les set trompetes de l’Apocalipsi, amb ritmes irregulars i una sonoritat incisiva.
Per a Codina, és una composició que guanya amb el context: “Val la pena llegir el programa, perquè l’obra s’entén molt més”.
El programa començarà, a mode d’introducció, amb Fratres, d’Arvo Pärt, una de les peces més conegudes del compositor estonià. “És una música senzilla, propera, molt tonal, que torna a les arrels”, apunta Codina, que destaca que aquesta aparent simplicitat amaga una manera d’entendre el minimalisme des de l’espiritualitat i la capacitat expressiva de les notes més essencials.
