És veritat que l’esquerra espanyola ha fet i està fent molta, molta pena. En el mapa polític espanyol, és clar que a Galícia la força hegemònica és el BNG; al País Basc, Bildu; al País Valencià, Compromís; a Aragó, la CHA; a Andalusia, Adelante Andalucía; a Madrid, Más Madrid; a Catalunya, ERC, tot i que a les generals espanyoles reneixen sempre els Comuns i aconsegueix passar per davant d’ERC.
Sumar ha estat una catàstrofe infinita. Yolanda Díaz és una persona que sempre ha traït els seus mestres: Xosé Manuel Beiras i Pablo Iglesias. Però, a més, no ha estat capaç de construir organització enlloc. No té afiliats i no han volgut fer mai primàries en tots aquests anys. El que sí que sabem és que en totes les organitzacions primigènies de Sumar, IU i PCE, ja no queden militants, s’han mort. I els joves, pel que es veu, se’n van a l’Organització Juvenil Socialista.
Per a mi el que seria lògic hauria estat crear una mena de CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), és a dir, una Confederació Espanyola d’Esquerres Autònomes (CEEA). Però Sumar, que ho deu tot a Podemos, no ha volgut ser generosa amb ells i es presentarà a més a Andalusia, al País Basc i a Galícia. Un autèntic despropòsit. Que la candidata a Espanya es presenti per Barcelona és un desastre provocat per l’aparell de Más Madrid. Només ho va fer Roca Junyent i va ser un fiasco. Realment els aparells de Madrid són una xacra.
A curt termini estaria bé que durant la campanya electoral tots aquests dirigents de partits no s’ataquin entre ells. Vist el que hem vist, és una proposta que em sembla impossible d’implementar. Hi ha polítics que no saben fer altra cosa que atacar aquell que tenen més a prop. Actuen així perquè la gent no vegi que de política no en saben. Són incompetents.
Si el resultat de les eleccions és que el que tothom preveu, convé que els partits d’esquerres espanyols del Frente Amplio pleguin la nit electoral. I si no, que l’electorat els foti fora a coces. Cal contractar la Fundació Carter impulsada per Jimmy Carter que treballa en la resolució de tota mena de conflictes i guerres. Els encolomaria la feina de començar de zero, demanant disculpes, primer a l’electorat d’esquerres i després un a un entre ells. I buscar gent jove preparada que hagi estat activa en el món associatiu i que sàpiguen poc de les males arts de les seus dels partits i molt de la política amb majúscules.
I començar poble a poble, barri a barri, de dos en dos i de tres en tres. I calen moltes escoles de formació política (com la de la France insoumise) i abandonar la batalla de les xarxes. Ja hem vist del que dona de si: perdre per pallissa. El nostre terreny són els carrers, els instituts, els llocs de treball, les universitats i sobretot les entitats de tota mena.
També cal dir que els nacionalistes catalans de dretes semblen persones de Mart. Es divideixen en dos grups, els que no es presenten per afavorir Vox i els moderats que han provocat les eleccions. Dels primers ja sabem que els feixistes sempre es posen d’acord, Hitler, Mussolini, Franco, etc. Dels segons no ho entenc. Cal dir que a Madrid no hi hem de fer res i que és igual un govern del PP i Vox que un del PSOE, és de jutjat de guàrdia. Els jutges del Tribunal Constitucional que han aplicat l’amnistia, qui els va nomenar? Quan comencin a fotre a la presó els indepes, prohibeixin partits independentistes i diaris independentistes, llavors què diran?