L’aplicació del programa dels 50.000 habitatges que encarrila el govern de la Generalitat significaria a Sabadell uns 1.400 nous habitatges. L’Ajuntament ha presentat sòl per a uns 347, com vaig explicar en un article anterior, una quarta part del que seria necessari. Per diferència, ens en quedarien més de 1.000 pendents de promoure. Ja han passat dos anys des de l’inici del programa i en queden tres per respondre-hi. Poc temps.
Hi ha sòl públic per a aquesta dimensió de propietat pública? En principi no. No hi ha tants solars municipals per fer-hi front. És possible sumar voluntat per fer-ho possible? Per respondre afirmativament, caldrien accions molt concretes que no sembla que el govern municipal es plantegi.
Accions com quines? Des de fa dècades hi ha terrenys pendents de planificar i d’urbanitzar al sud de Can Llong, al costat de Cifuentes, darrere el barri de Can Rull. Hi ha previst tot un nou barri al Pla General i se n’han fet esquemes de com podria desenvolupar-se, però res més no s’ha avançat. Aquí hi hauria espai sobrat per a aquest miler, però el problema és que una operació d’aquesta dimensió tardaria uns quants anys a fer-se, encara que al final s’executés simultàniament la urbanització i l’edificació. Això no seria res estrany, perquè els països civilitzats ho fan així, no urbanitzen els carrers per després desfer-los amb les obres, ni tampoc acumulen inversió sense usar-la. Però, tot i això, tampoc no resoldríem a termini poder complir amb la Generalitat.
Què fer? Una altra opció seria densificar la ciutat i destinar-hi sòls d’equipament en concepte d’habitatge dotacional, una figura legal que ja Sabadell s’ha usat en equipaments que combinen un CAP i apartaments (a Sol i Padrís), biblioteca i apartaments (via Alexandra) i encara hi ha una tercera operació en curs, prevista a la Roureda al nord de Sabadell. Tot i això, els números no ens sortirien.
El cas Atendis
Si es vol assolir una acció significativa en habitatges a curt termini, cal crear sòl, fet que vol dir requalificar espais que ara tenen una altra destinació, sobretot partint de xarxa viària sobredimensionada.
Així es va fer el 2007 a Can Roqueta amb el sòl concedit a l’entitat social Atendis, que té cura de persones amb greus minusvalideses mentals. Aquesta entitat, fins fa quasi vint anys, ocupava dos antics convents amb pisos, fet molt inconvenient per a la seva tasca, l’un situat a l’avinguda 11 de setembre i l’altra al barri de Can Rull. Es va demanar sòl possible a l’Ajuntament –època Bustos– i se’ls va oferir la masia de Can Roqueta. Però aquesta finca no donava per a més que per a les oficines de l’entitat. Vam demanar un nou centre situat tot ell en planta, tot de nova construcció i amb els serveis adients. I vam proposar crear tota una hectàrea de sòl d’equipament al costat de la masia, al bell mig d’un lloc que era qualificat de zona verda. I edificar una zona verda és, legalment, tot un delicte i un camí impossible de recórrer per a un destí cop preteníem.
I què es va fer? Doncs reduir espai viari, mantenir la superfície verda i crear al seu bell mig una notable superfície d’equipament abans inexistent. Per comparar: 1 hectàrea recuperada signifiquen 200 habitatges possibles.
Els diners als carrers...?
Aquesta frase sintetitza l’opció política de prioritats i de la publicitat aplicada des del govern municipal. “Els diners als solars” esdevindria la radical alternativa. Cal fer un esforç urgent de planejament urbanístic i econòmic per crear sòl per a un primer miler habitatges de caràcter social a la ciutat i, seguidament, per a un segon i encara per a un tercer miler. Una política amb ambició social s’ho prendria seriosament. I fem palès que hi ha sòl, que n’hem trobat i que en diversos casos es podria combinar amb aparcament soterrat, o en planta, quan, ara per ara, la màxima atenció del govern es concentra exclusivament a fer aparcaments a centenars, sense gaires manies normatives a l’hora de saltar-se el Pla General. Una política que es concreta en l’eslògan dels “diners als carrers”, que significa que no hi ha diners per a sòl d’habitatges.
L’enginy que es va aplicar a fer viable Atendis avui cal destinar-lo a habitatge. Es podria fer possible tot un nou paisatge urbà, talment com fa anys es van fer possibles escoles, CAP, o zones verdes. Només cal imaginació i, per començar, encàrrec polític.
Per tal de densificar ciutat, caldria situar de l’ordre d’un 3,5% més d’habitatge dins la ciutat actual. No és cap gran preu per a una acció social molt rellevant. La solidaritat ens ho hauria de permetre fer. Millor aparTaments, que solament aparCaments lliures.
Dubto que a hores d’ara l’alcaldessa es pugui mantenir de perfil i fer veure que la urgència d’habitatge no l’afecta, quan ha fet caure un govern, polaritza unes eleccions generals i emmarca una vaga general. I, per si no fos prou, a mig any vista, hi ha eleccions municipals. Si hi ha un motiu que ens activa a molta gent és aconseguir que l’habitatge formi part del debat local, més enllà de tots els partits i envers tots ells.
Entitats i persones que hem fet al·legacions al pla local d’habitatge i que hem demanat diàleg restem sense cap mínim retorn d’una resposta que és obligada segons la llei de Govern Obert (llei 19/2014). Sobretot perquè en els darrers anys hem intentat aportar solucions als tècnics municipals (Vimusa) i cap a algun regidor, tot amb un fracàs absolut.
Un exercici de poder tan concentrat i personal com fa l’alcaldessa a la nostra ciutat ens legitima a aspirar a un contrapès en forma d’un debat franc i obert, fet a la palestra pública. Remarquem que tot lideratge que es tingui per democràtic es deu al diàleg i al contrast. Pel que s’ha exposat, demano respectuosament a l’alcaldessa que assumeixi davant la ciutat aquest repte de debatre en obert.