Aquesta última setmana de vacances l’he viscuda al poble d’on és la meva família paterna. És un poble petitet, durant l’any només hi viuen unes 500 persones aproximadament, però durant la festa major es dupliquen els seus habitants. No només això, sinó que la resta de veïns dels pobles del voltant també s’animen a viure-la.
Com totes les festes majors són dates assenyalades en els calendaris dels habitants de qualsevol municipi. Ara bé, tinc la sensació que en els pobles petits es viu molt més l’essència de la festa que a les ciutats. En aquest poble del què us parlo, no actuen grans grups de música (de moment), però la festa grossa és trobar-se al carrer amb aquells que fa un any que no et veies, anar a fer un cafè a la plaça on de petit hi jugaves, i ara veus els nens del poble, dels teus amics, que any rere any van creixent. També és festa grossa aquells dinars on hi ha familiars, amics, aquelles parelles que acaben d’aterrar a la família i nous membres, perquè no importa d’on vinguis, ets benvingut a qualsevol casa. De fet, les cases tenen la clau posada per fora, perquè si tu vols entrar i petar la xerrada et sentis com a casa teva. No hi ha incidents, no hi ha por ni inseguretat, tots els qui viuen la festa ho fan amb despreocupació i alegria.
Dinars que s’allarguen, migdiades que semblen eternes, tardes a la piscina jugant a cartes, despertars que s’ajunten amb dinars, nits de recórrer el poble entre grups d’amics, i sobretot, poder saludar a qualsevol pel carrer perquè en el fons, és com si ens coneguéssim. Doncs això, venir a passar la festa major al poble a vegades sembla que sigui no fer res, però l’essència rau precisament en aquest detall. Gaudir de la tranquil·litat i la senzillesa.
I quan la festa acaba, toca acomiadar-se, a vegades amb tristesa ja que la frase “ fins l’any que ve” és de veritat. Però sobretot, és bonic com el poble torna a viure amb les seves 500 persones, i com cadascú posa de la seva part perquè l’any que ve puguem gaudir de la Festa Major tots plegats.
A partir de la setmana vinent, comencen les festes de Sabadell, i tot i saber que no és el mateix, un poblet que una ciutat de més de dues centes mil persones, desitjo que l’essència de la festa sigui similar. Que la festa major no la valorem només per si venen grans grups musicals o espectacles, sinó pel què significa un any més celebrar experiències compartides a la nostra ciutat.