El vertigen de les notícies de successos d’aquesta setmana em fan venir una angúnia important. Ha arrencat el judici contra un antic professor i mestre de karate de les escoles Claret de Barcelona i La Salle de Gràcia. L’acusat ha admès davant del tribunal haver comès abusos sexuals continuats a diferents alumnes menors d’edat aprofitant la seva posició de docent, però només dels casos que havien prescrit. Oh, sorpresa, no es podia saber! I aquesta setmana també, s’ha fet pública la detenció d’un professor a Madrid acusat d’haver agredit sexualment almenys 10 menors d’edat. L’home utilitzava la seva feina d’educador, monitor i entrenador per guanyar-se la confiança de les víctimes i dur a terme les agressions.
Quants càrrecs! Quin professor tan entregat, eh? I l’endemà va sortir a la llum una investigació a un capellà missioner vinculat a l’Arquebisbat de Sevilla, acusat d’haver pagat durant anys prop de 80.000 euros a un ciutadà peruà per comprar el seu silenci arran d’unes denúncies d’abusos sexuals comesos quan la víctima tenia catorze anys. Quina altra sorpresa! Religió i pederàstia de la maneta. Titulars que et fan venir ganes de cremar-ho tot. Les aules, professors, tutors, líders espirituals que haurien de ser refugis per a les criatures, s’han convertit en escenaris d’agressió, xarxes d’abusos sistemàtics a menors. Uns depredadors sexuals que han esquivat tots els sistemes de seguretat disfressats de professor enrotllat, de capellà simpàtic i d’homes entregats a l’educació o a la formació de la canalla. Guanyant-se a uns menors, uns cossos vulnerables. Els qui des del seu privilegi de poder, ha anat canviant de disfressa d’ovella per amagar el llop que duu a dins. El què també em preocupa és saber qui més aguantava aquesta estructura d’abús? Quants més culpables hi ha tapant històricament aquests pederastes. Quants són capaços de protegir als abusadors abans que creure’s a les víctimes.
És tan escandalós descobrir que hi ha pederastes a les escoles com posar cara als qui es passegen per la Rambla amb el cap ben alt, agafat de la mà de la seva senyora i el seu fill i que també han sigut còmplices de violacions, violadors, assassins... presumptament i fins que es demostri el contrari. Recordeu que la seguretat de la mainada i del nostre dret a viure sense por, està també en assenyalar, denunciar i no girar el cap cap a una altra banda com moltes institucions sabadellenques han fet. Queda dit.