El sabadellenc que farà 650 km en bici per complir el somni del seu avi

Pedalejarà més de 650 quilòmetres, però no es considera ciclista, sinó viatger. Víctor Pons té 26 anys, estudia filosofia a la UB i treballa d'operari en una fàbrica. Aprofitarà les dues setmanes de vacances que té per fer una ruta amb bicicleta: des de Sabadell, on fa més d'un any que viu amb amics en un pis compartit de la Creu Alta, fins a La Alberca de Záncara, un municipi de Conca (Castella la Manxa). El motor de la seva aventura seran les cames i, en part, el cor. "Des de petit, he estat molt aventurer. He fet de motxiller per Europa", es presenta el Víctor. Dissabte es llançarà a la carretera per complir un dels anhels del seu avi, a qui va cuidar en els darrers anys de vida. "El meu avi va néixer a La Alberca de Záncara i va migrar al barri del Carmel, a Barcelona. Deia que li hauria agradat tornar amb bicicleta fins al seu poble natal. Però no ho va poder fer mai". El net agafarà el relleu del somni. Fa tres mesos que va comprar la bicicleta, amb diners que havia estalviat de la feina a la fàbrica. Encara es veu llampant i l'ha equipat amb dues bosses que pengen de la roda de darrere, que contenen eines, càmeres de recanvi per si punxa roda i una hamaca per dormir al bosc. Mai no ha pedalejat tants quilòmetres com té previst: "No tinc experiència. Però fins que no facis el teu primer viatge no en tindràs mai. No tinc mentalitat de ciclista, sinó de viatger". Abans d'arribar a Castella la Manxa, passarà per València per veure una colla d'amics. I, com que els dies de vacances són limitats, haurà de retornar a Sabadell amb tren. És lògic, abans de sortir hi ha certes pors: "Patir una mala caiguda, els camions, que em robin la bicicleta...", enumera l'intrèpid estudiant de filosofia. Però, des de fora, el que sembla que més espanta el Víctor és quedar-se atrapat a la zona de confort. "Quedar-te a dins el teu statu quo i fer el mateix sempre és segur. Però és molt més avorrit".