Dubtes i certeses del programa de noves residències de docents novells

Ser novell en qualsevol feina no és fàcil. Tampoc en el món de l'ensenyament, on les metodologies i noves necessitats de l'alumnat obliguen a una formació pràcticament constant. Davant d'aquest escenari, el Govern català va aprovar a finals de març la creació del Programa de residència inicial docent (PID) en centres educatius. Una iniciativa del Departament d'Educació impulsada amb l'objectiu de repensar la formació inicial docent, l’acollida al sistema educatiu dels nous professionals i la formació permanent del professorat. El repte, apunten fonts del departament, és capacitar el professorat que s’inicia en la docència i assentar de manera pràctica les competències i aprenentatges clau per al creixement professional del professorat. Joan Cuevas, director general d'Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües, apunta a la importància de la "inducció docent", una fórmula d'acompanyament dels nous professionals per garantir que accedeixen als centres amb coneixements teòrics, però també amb eines per a resoldre situacions des d'un punt de vista més pràctic. Cuevas especifica que el programa pilot, que neix després de l'anàlisi dels comportaments i realitats en altres països, posa sobre la taula un format pensat per completar la formació dels docents principiants, especialment en una etapa en què cal consolidar competències necessàries durant la trajectòria professional posterior. Alguns exemples són la gestió de l'aula, com generar aprenentatges per avaluar l'alumnat i com es gestiona la seva diversitat, tant amb la resta del professorat com amb les famílies. Educació remarca que la iniciativa ha de servir per detectar punts febles i donar consells molt més concrets als nous mestres. Una nova fase un cop superat el màster, exercint com a professors i alumnes a la vegada. “És el model que està impactant més en la satisfacció laboral dels docents i els resultats educatius de l'alumnat que en forma part”, indica Cuevas. Segons ha especificat el departament, per ara és voluntari i la intenció és que els participants puguin tenir beneficis en cas d'encarar les oposicions.

Alguns dubtes sobre com s'aplicarà

El programa, però, ha despertat també alguns dubtes. El sindicat Professors de Secundària (ASPEPC·SPS) ha carregat en les últimes hores contra la proposta de l'executiu català, que implica que docents novells facin estades d'un curs en centres educatius amb mentors. En un comunicat, el col·lectiu considera que la mesura constata el "fracàs" del màster per a ser professor de secundària i el fet que aquest no compleix el seu objectiu de dotar les persones que el cursen de les eines i coneixements necessaris per poder exercir la professió. Alhora, ha denunciat que aquests mestres cobraran la meitat que la resta i ha exigit que es concreti de quina manera es contractarà aquest personal. "Considerem que aquest programa no arregla res", emfatitza Xavier Massó, portaveu del sindicat. El primer problema, assenyala, és que està enfocat des d'una perspectiva economicista. "És instaurar un treball precari, cobrant la meitat, a algú que ja té tota la titulació per accedir a la docència", sintetitza sobre les raons de la seva oposició. En aquest sentit, l'associació considera que tal com es pretén desenvolupar, esdevé un problema pedagògic pel seu enfocament "efectista". Massó alerta es corre el risc que el model fomenti el sistema del becari universitari a l'educació secundària. Sobre aquesta possibilitat, Cuevas remarca que el format està pensat perquè els docents tinguin clarament diferenciades les seves funcions: com a docents -durant mitja jornada-, i l'altra meitat del temps reservat específicament per acabar la seva formació. "El màster no té la mateixa funció que la inducció. Hi ha unes limitacions naturals en la gestió de l'aula, que és el punt central per entendre aquest programa: exposar-se a una situació real", sintetitza sobre les motivacions del PID.

Informació per als estudiants del màster

Entre els nous docents, explica un dels sabadellencs que ha cursat recentment el màster, per ara hi ha força desconeixement sobre el programa, que es presenta com una prova pilot. "Des d'un punt de vista funcional, crec que té poc sentit i hi ha pocs incentius per acollir-s'hi. Planteja sous de mitja jornada, però exercint a jornada completa, amb la tutoria d'un altre docent", considera el Sergi. "Jo espero acabar el màster i començar a exercir a jornada completa, amb un sou de jornada completa. Crec que el programa pot ser interessant en la teoria, però tal com està plantejat potser té llacunes", resumeix. Des del Departament d'Educació es mostren oberts a debatre sobre el projecte. “Treballarem conjuntament. Però ho hem de poder discutir", defensa Cuevas. De moment, la proposta es troba en fase de selecció dels centres, que es coneixeran al llarg del mes que ve. Pel que fa als docents novells que en formaran part, seran triats al juliol. L'acollida, sostenen, ha estat bona per part dels centres, que han mostrat predisposició per conèixer les bases i motivacions del programa.

A qui s'adreça?

El Programa temporal de residència inicial docent en centres educatius s’implementarà durant els cursos escolars 2023-24 i 2024-25, amb caràcter experimental. Cada curs s’oferiran 100 places per a docents novells de secundària i 150 places per als de primària. Tots ells un cop obtingut el títol per exercir com a professors. Els centres que participin en el Programa se seleccionaran per convocatòria pública, amb 60 en total -35 de 2n cicle d’Educació infantil i 25 Instituts-. Els docents d’aquests centres podran manifestar la seva voluntat de participar com a docents mentors a la direcció del centre i també seran seleccionats per convocatòria pública (85 en total). Els centres de Sabadell es troben entre els més potents donat el bagatge i l'experiència en iniciatives similars impulsades en el passat.